És un dels meus musicals més escoltats, no és dels meus imprescindibles per continuar vivint però el seu cinisme glamuros, la seva elegància i sofisticació fan que sempre em vingui de gust escoltar-lo, Sondheim va estar sembrat de talent quan va escriure aquelles sublims partitures.
Els meus ‘Company’ de referència sempre han estat el OBC de 1970 long play ja enterrat, què vols ja són 40 anys, i la seva versió vídeo dels dies del ‘recording’, una joia veure la Elaine Stritch
També molt escoltat i vist (vídeo) la versió London de 1996 magistralment dirigida per Sam Mendes, allí comença el seu ‘glory path’ i no puc deixar de recordar la presencia d’un dels millors ‘Robert’ de l’historia el simpàtic actor i bon cantant Adrian Lester, sempre al meu cor, a l’estrena mai t’haguessin donat el protagonista per ser un actor negre.
Tenia a les mans quatre noves versions que volia escoltar i aquesta setmana mentre no feia res i mirant el mar les vaig escoltar totes seguides, quin plaer, Barcelona, Brasil, Alemanya i l’últim Broadway, anem-hi
COMPANY, Barcelona 1997
L’havia vist al mercat de les flors, tenia un record fabulós d’aquella funció, tan musicalment com de direcció del jove Bieito, un repartiment de luxe, Sansa, Nina, Homar, Lopez, Sabater, Muñoz, Canut, l’orquestra del Lliure, el millor que teníem a casa en aquells moments.
Mai ho tenia que haver escoltat, deixant a part de la poca qualitat del so, quasi totes les interpretacions vocals son deficients i deplorables, una cosa es veure l’espectacle en viu i un altre ben diferent es escoltar en fred una musica que te la coneixes de memòria millor que el parenostre que aquells feixistes em van fer aprendre a cops de punys.
Hem de ser sincers, la nostra raça no està feta per el musical per molt que disfressem les nostres vergonyes. Suspens.
COMPANY, Brasil 2001
Un plaer immens el escortar aquesta joia, què bé li va el accent brasiler a la musica de Sondheim, una sorpresa, grans cantants, bona interpretació musical, no et deixa de la ma ni un instant. Perfecte versió a revisar sovint. Confirmo que te la millor Amy ‘Getting married today’ de totes les que he escoltat fins ara, la gran Claudia Netto, la ‘tongue-twister’ més diabòlica i divertida. Excel·lent.
COMPANY, Alemanya 2001
No és una funció gens agradable, les veus resulten massa agudes i fibrades, el llenguatge resulta dur i fatigós. Totalment prescindible. El compacte orquestral sona bé i la conjunció coral també. Aprovat curt.
COMPANY, OBC 2006
Ja l’havia vist al DVD, aquí si que la sofisticació gaudeix de carta blanca per traspassar totes les barreres. Tot és blau i negre, fred i metàl·lic, els intèrprets toquen també els instruments musicals, una passada.
Però avui toca parlar nomes de l’escolta’t mirant les putes gavines, i bé que he de dir que el Robert definitiu es diu Ramon Esparza per la seva contundència física i comportament vocal el fan perfecte per aquest rol. Pots escoltar deu vegades seguides ‘Being Alive’ i desprès morir tranquil, és com anar a Lourdes i que la verge et guinyi l’ullet, un Excel·lent alt per Mr. Esparza
Ja l’havia vist al DVD, aquí si que la sofisticació gaudeix de carta blanca per traspassar totes les barreres. Tot és blau i negre, fred i metàl·lic, els intèrprets toquen també els instruments musicals, una passada.
Però avui toca parlar nomes de l’escolta’t mirant les putes gavines, i bé que he de dir que el Robert definitiu es diu Ramon Esparza per la seva contundència física i comportament vocal el fan perfecte per aquest rol. Pots escoltar deu vegades seguides ‘Being Alive’ i desprès morir tranquil, és com anar a Lourdes i que la verge et guinyi l’ullet, un Excel·lent alt per Mr. Esparza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada