Un estiu perfecte

Estimat Gabriel,

La meva idea d’un estiu perfecte, ja saps, es molt simple. Bàsicament es redueix a poder gaudir del mar, per això tan sols resta trobar una platja tranquil·la que no estigui lluny de casa, per sort a visc a Barcelona.

Ara, ja es una realitat aquest miracle, si, a Barcelona tenim un mar quasi perfecte, platges ordenades i netes, amb possibilitat de prendre el sol i banyar-te nu.

El nou passeig inaugurat aquesta setmana fa que les patrulles municipals vigilen que no hi hagin aquella massiva colònia de venedors de llaunes, gelat i fruites reescalfades per el sol, fins i tot les massatgistes xineses van amb mes cura i passegen discretament per no ser amonestades.

L’aigua està quasi sempre molt neta i refrescant, les criatures dels clubs de natació practiquen els esports de vela al costat dels iaios naturistes de la Barceloneta de tota la vida.

Nomes puc dir que el fet de que la temporada dels banys sol ser bastant curta, quatre mesos, com a molt cinc, amb sort. Aquesta periodicitat fa que quan arriba el bon temps, l’aigua ja no està freda i sens el cos acariciat per les onades i la salabró de l’aigua et neteja els ulls, la vida cobra tot el seu sentit per la perfecte comunió del teu ‘jo’ amb la natura i tornes a estar dins la panxa de la mare envoltat del líquid que et és tan familiar, el mar i la meva petita caleta.

Stonewall, 40 anys

Estimat Gabriel,

Gracies a tota aquella petita comunitat, avui estem on estem, era el 27 de juny del 1969, un bar de poca importància al Greenwich Village de Nova York, per primera vegada els gais no es van deixar esclafar com escarabats per la policia, la Judy Garland tenia la culpa, acabava de morir i aquella gent estava emprenyada per haver perdut la seva icona més gran, van ser tres dies de lluita al carrer amb molts ferits i detencions.

Cada 27 de juny recordem aquella fita i també fem reviure la veu sense límits emotius de la nostra Judy

http://www.vimeo.com/2640363

Tribut a Hugh Jackman

Estimat Gabriel,

Si tinc que escollir una cançó de les que he escoltat recientment i que m’han colpit per d’intensitat de les seves paraules i per la perfecció de la seva interpretació, aquesta es ‘Once Before I Go’ que interpretava als escenaris el millor actor que tenim avui dins el món de la comèdia musical, tan oblidada, per desgracia. Be ja et pots imaginar que t’estic parlant del tot terreny i colossal Hugh Jackman, metro noranta de masculinitat i talent com ho demostra cada any be sigui a la gala dels Oscars o be a la dels Tony, mai cap actor presentador de les gales ha estat tan brillant com ho ha estat ell superant-se en cada edició. Passeja’t per el YouTube i gaudeix hores seguides del seu art i la seva presencia mai prou ponderada.

L’espectacle on aquesta cançó quasi el tancava era ‘The Boy from OZ’ una joia sense pretensions que arribava a l’anima de la gent degut a l’implicació que en Hugh Jackman posava dins el seu contingut prou arriscat per una societat encara emmirallada en molts tabús de contingut sexual.
Tribut per aquest home que va creure en un projecte sense fer-li por el mal parlar de la gent, la critica i la professió. Gracies Hugh!

Et deixo la lletra per que vegis com en ben poques paraules pots fer un acte de fe ara que es compleixen els quaranta anys de la mort de la Judy Garland i del Pride.

Once Before I Go

Once before I go

I want you to know

That I would do it all again

I'm sure I'd make the same mistakes

But I could make it through

The pains and joys and aches

I knew back then

I'd do it allI'd do it all again

Before I go

I want you to know

That I look back with no regrets

And when our luck was wearing thin

And we were down and out

And still came back to win against all bets

Now when I look back

I still have no regrets

And it's so hard to say good-byes

When there's so much that's left

Unspoken in your eyes

But unless I spread my wings again

I'm afraid I'll never soar

So hang on to the memories

And hold me close once more

Once more

Just once before I go

I want you to know

That I have loved you all along

And even when we're far apart

I only need to feel you're living in my heart

And I'll be strong

Love you just the way

I've loved you all along

And it's so hard to say good-byes

When there's so much that's left

Unspoken in your eyes

But unless I spread my wings again

I'm afraid I'll never soar

So kiss me for the last time

And hold me close once more

Once more

Just once before I go

I want you to know

That I have loved you all along

And even when we're far apart

I only need to feel you're living in my heart

And I'll be strong

You are the light that shines on me

You always were and you'll always be

So I had to let you know

Just this once

Just this once

Before I go

'Once Before I Go' per Hugh Jackman

Salvador Sostres

Estimat Gabriel,

Deu ser molt dur per algunes persones néixer amb uns mínims per sota del que es voldria per destacar dins el seu entorn. Quan així es pensa i es sent nomes tens dues opcions, la primera i mes comuna es el de conformar-se i l’altre es cercar una personalitat inventada i imposada per pal·liar les mancances per les limitacions rebudes de naixement.
Jo crec que aquesta es el camí que ha triat a la vida el meu personatge d’avui per no ser esclafat per la seva societat, l’alta i educada societat que viu de Bonanova a Sarrià, com un vil escarabat.

Problema gran ser una mica ric però res a veure amb les grans fortunes que volten el meu entorn, problema pitjor tenir un físic desgraciat quan encara est jovenet amb adipositats greixoses musculars sense cap remei de solució ni amb dietes ni amb gimnàs.
Quan es pateix mirant-te despullat a la lluna de l’armari i et veus horrible i no t’agrades gens, que poques possibilitats tens de trobar una noia que li agradi el que te davant i no el que portis a la butxaca. I a la butxaca mai podràs portar el que porten els altres nois de la colla i a mes ells són rics, alts, bonics i esportistes.
Mala peça al teler, tens xicot.
L’única manera de sortir d’aquest pou negre es crear-me una personalitat forta perquè la gent parli de ‘mi’ i el meu nom mediàtic sigui més gran que la meva persona, cos mes anima.

Tinc el acomplexat sentiment de que mai podré ser acceptat dins el cercle de gent que jo idolatro perquè en el fons soc net d’una dona que te un 'colmado' gran per gent rica, de jovenet estiuejava a Castelldefels i no a S’Agaró com m’hagués agradat a mi, si més no a Cadaquès o Sitges, el meu talent literari mai sortirà publicat al ‘Babelia’, nomes es parla de mi per les parides que dic contra la gent de barri, que tenen gustos de barri encara que amb els seus impostos facin bullir l’olla de la nostra cuina.
Em faig pena quan veig com soc, tan lleig per dins i per fora, sols em queda el consol de llegir els comentaris que m’ataquen a les petitetes columnes que penjo al diari, per paladejar l’immens plaer de saber que encara estic viu

my edinburgh

my dublin

Tony Awards 2009

Estimat Gabriel,
De les mils de fotografies que generen els premis Tony, he triat les poquetes que veus de la gent que mes estimo

2009 Special Tony Award for Lifetime Achievement in the Theatre honoree Jerry Herman in the Winners Circle.

Angela Lansbury, 2009 Tony-winner for Best Featured Actress in a Play for Blithe Spirit in the Winners Circle.

Harvey Fierstein presenting at the 2009 Tony Awards.

Lifetime Achievement honoree Jerry Herman with Tony-nominee Elton John (Billy Elliot, The Musical) backstage at the 2009 Tony Awards ceremony.

Liza Minnelli, star of the 2009 Tony-winning Best Special Theatrical Event for Liza's at The Palace in the Winners Cirlce.

Stephen Daldry accepting the 2009 Tony Award for Best Direction of a Musical for Billy Elliot, The Musical.

Susan Sarandon (Exit the King) presenting the 2009 Tony Awards for Best Direction of a Play and Best Direction of a Musical.

Tony Nominee Jane Fonda (33 Variations) presenting the 2009 Tony Award for Best Featured Actor in a Play.