Estimat Gabriel,
Tu creus que tothom recorda el seu primer amor? Ell si.
Ell recordava el que va patir i el que va plorar, d’amagat, quan als dotze anys els ‘padres’ escolapis del col·legi van comunicar a tots els alumnes de la classe que el alumne Francisco Requena Rodriguez ja no estaria en el segon curs perquè els seus pares i la família tota havien marxat a Veneçuela.
El va conèixer al darrer curs de primària, llavors es deia encara pàrvuls i no va ser fins al primer curs que ell no va sentir una predilecció per aquell company petit i prim i molt moreno de pell i cabell. En aquell primer curs també ell es va donar compte de que la seva persona no li era indiferent al vailet no gaire dotat per les matèries que es donaven a les classes però que destacava amb llum pròpia en totes les modalitats esportives, ben poques llavors, pràcticament futbol i gimnàstica.
No recorda com va ser el primer contacte ni si va haver paraules de per mig però si que sent encara els furtius petons que li donava als foscos passadissos del col·legi.
Aquell primer curs ell notava que no estava sol, hi havia algú que l’estimava, que aprofitava els moments descuidats dels capellans i dels companys de curs per fer petites arramblades i fugaces abraçades i potser algun petó. També recorda que com en Requena era el davanter centre i capità del equip de futbol quan marcava un gol li feia una petita senyal des de el camp per que sabés que aquell magnífic gol li era dedicat a ell (mai més ell va anar a veure cap partit ni tan sols per la televisió quan en Requena va deixar de jugar per la fugida d’una emigració forçada).
També va recordar que com el seu amor vivia vora casa seva aprofitaven la meravellosa excusa d’anar a missa per poder veure’s els diumenges al mati i poder parlar i estar junts com ho fan dos enamorats que encara no saben quina cosa es el sexe però que senten el que es la estimació i la tendresa. Tan sol tenen onze anys i el cor massa tendre.
I bé fins aquí tota la explicació per relatar un primer amor que tan sol va durar un curs acadèmic potser ni tan sol un any, tan breu va ser i tan intens. És l’any 1954
I el 2008 amb la commemoració del cinquantenari de la promoció es troben molts dels ex alumnes que ell no havia vist mai més en deixar el col·legi i parlen molt del passat acadèmic i poc del present i amb tota la llibertat del que es possible parlar ell els hi explica als seus companys de curs el seu primer petit amor amb el company Requena (desmai general i flascó de sals)
El 27 de Novembre dia de Sant Josep de Calasanç, fundador dels escolapis es fa un gran sopar als mateixos menjadors del col·legi per festejar el cinquantenari dels alumnes de batxillerat i comerç a part d’altres ex alumnes de generacions molt mes joves que es van volgué afegir a la festa.
Al mig del sopar en Toni, un dels companys del curs, que porta una carpeta a la ma tota l’estona, l’obre i treu una petita fotografia del equip de futbol del primer curs del any 1954, en aquesta foto esta amb el Toni i cinc nois mes que estan també asseguts a la taula i per suposat esta el petit Requena d’expressió poruga.
Ell creu que es el regal més extraordinari que podia esperar ja que no tenia cap fotografia d’en Requena i tan sol guardava a la memòria petits traços del seu rostre i del seu cos, es tan forta l’emoció que sent de veure davant seu una imatge que creia que mai mes a la vida podria contemplar que ha de fer esforços per no posar-se a plorar allí al bell mig de la taula del castell dels pares escolapis.
Bona gent els companys de curs, han passat cinquanta anys però el cor el tenen encara ben jove.
Tu creus que tothom recorda el seu primer amor? Ell si. I ara més que mai.
Tu creus que tothom recorda el seu primer amor? Ell si.
Ell recordava el que va patir i el que va plorar, d’amagat, quan als dotze anys els ‘padres’ escolapis del col·legi van comunicar a tots els alumnes de la classe que el alumne Francisco Requena Rodriguez ja no estaria en el segon curs perquè els seus pares i la família tota havien marxat a Veneçuela.
El va conèixer al darrer curs de primària, llavors es deia encara pàrvuls i no va ser fins al primer curs que ell no va sentir una predilecció per aquell company petit i prim i molt moreno de pell i cabell. En aquell primer curs també ell es va donar compte de que la seva persona no li era indiferent al vailet no gaire dotat per les matèries que es donaven a les classes però que destacava amb llum pròpia en totes les modalitats esportives, ben poques llavors, pràcticament futbol i gimnàstica.
No recorda com va ser el primer contacte ni si va haver paraules de per mig però si que sent encara els furtius petons que li donava als foscos passadissos del col·legi.
Aquell primer curs ell notava que no estava sol, hi havia algú que l’estimava, que aprofitava els moments descuidats dels capellans i dels companys de curs per fer petites arramblades i fugaces abraçades i potser algun petó. També recorda que com en Requena era el davanter centre i capità del equip de futbol quan marcava un gol li feia una petita senyal des de el camp per que sabés que aquell magnífic gol li era dedicat a ell (mai més ell va anar a veure cap partit ni tan sols per la televisió quan en Requena va deixar de jugar per la fugida d’una emigració forçada).
També va recordar que com el seu amor vivia vora casa seva aprofitaven la meravellosa excusa d’anar a missa per poder veure’s els diumenges al mati i poder parlar i estar junts com ho fan dos enamorats que encara no saben quina cosa es el sexe però que senten el que es la estimació i la tendresa. Tan sol tenen onze anys i el cor massa tendre.
I bé fins aquí tota la explicació per relatar un primer amor que tan sol va durar un curs acadèmic potser ni tan sol un any, tan breu va ser i tan intens. És l’any 1954
I el 2008 amb la commemoració del cinquantenari de la promoció es troben molts dels ex alumnes que ell no havia vist mai més en deixar el col·legi i parlen molt del passat acadèmic i poc del present i amb tota la llibertat del que es possible parlar ell els hi explica als seus companys de curs el seu primer petit amor amb el company Requena (desmai general i flascó de sals)
El 27 de Novembre dia de Sant Josep de Calasanç, fundador dels escolapis es fa un gran sopar als mateixos menjadors del col·legi per festejar el cinquantenari dels alumnes de batxillerat i comerç a part d’altres ex alumnes de generacions molt mes joves que es van volgué afegir a la festa.
Al mig del sopar en Toni, un dels companys del curs, que porta una carpeta a la ma tota l’estona, l’obre i treu una petita fotografia del equip de futbol del primer curs del any 1954, en aquesta foto esta amb el Toni i cinc nois mes que estan també asseguts a la taula i per suposat esta el petit Requena d’expressió poruga.
Ell creu que es el regal més extraordinari que podia esperar ja que no tenia cap fotografia d’en Requena i tan sol guardava a la memòria petits traços del seu rostre i del seu cos, es tan forta l’emoció que sent de veure davant seu una imatge que creia que mai mes a la vida podria contemplar que ha de fer esforços per no posar-se a plorar allí al bell mig de la taula del castell dels pares escolapis.
Bona gent els companys de curs, han passat cinquanta anys però el cor el tenen encara ben jove.
Tu creus que tothom recorda el seu primer amor? Ell si. I ara més que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada