Estimat Gabriel,
Trista noticia la d’avui, a primera hora del mati m’he assabentat de la mort del admirat i estimat artista plàstic Josep Guinovart, ‘Guino’ pels seus col·legues i amics, ara fa molt temps que no anava a veure cap de les seves exposicions però als anys 70’s i 80’s en vaig veure un munt i quasi sempre al dia de d’inauguració i es per aquest motiu que la seva persona la tinc molt present, mai varem parlar directament però el que si et puc dir es que el vaig sentir parlar i expressar-se molt sovint i la meva admiració ve d’aquells anys no tan sols per que estimava la seva persona, directa i sincera sinó perquè m’embogia la seva fantasia pictòrica tan rica de colors i formes, sempre noves i sorprenents per les múltiples tècniques i materials que introduïa en cada nova exposició.
Era l'artista que mes m’agradava de tots els de la seva generació, i dic tots amb totes les conseqüències que això comporta ja que n’hi ha al menys una dotzena de capdavanters del art català de la segona meitat del segle XX
En principi la seva obra estava molt influenciada per Picasso, potser el que mes influenciat de tots els seus artistes companys de joventut, però mica en mica es va anar sortint de la figuració per trobar el seu veritable camí en una abstracció paisatgística i quimèrica, rica, nova i lluminosa, sempre recordant el paisatge d’Agramunt i del camp de Tarragona de la seva infància que per sort mai va abandonar en el esperit innocent de nen petit en un cos gran i pelut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada