Covid-19 i el llarg confinament a Lesseps

 Això del confinament era una cosa completament nova per la majoria de nosaltres, i com novetat tenia un cert interès experimentar-lo.

 Els primers dies i primeres setmanes tots ens fèiem fotografies per immortalitzar aquest moment de les nostres vides, sempre buscant la cara amable i simpàtica de la situació.

 Les xarxes socials s'infectaren no del virus sinó de milers de fotografies o vídeos que tenien com a tema principal la Covid-19 i el confinament.

 Nosaltres també en vam fer unes quantes.

 Clar que el temps passa, les notícies t'informen de persones conegudes que han mort, també et toca anar al cementiri a enterrar a parents molt directes però ja grans i amb la salut molt feble i el que era un cúmul d'imatges que s'enviaven per les xarxes socials, ara és silenci.

 Poca broma! Això és gros i seriós i el pitjor és que no sabem quan s'acabarà.

 Paciència i resignació i procurar mantenir la salut al preu que sigui.

 

Covid-19 i Josep Reina 02.04.2020

 El dia 2 d'abril va morir en Josep Reina, el pare de Francesc, dotze dies abans de fer els vuitanta-cinc anys. El virus va ser ràpid en atacar i no va caldre portar-lo a l'hospital de perllongar una agonia llarga per una mort irremeiable, ja que tenia una salut molt feble i les vies respiratòries molt deteriorades.

 No era un home alegre ni cordial, costava estimar-lo però jo sempre el vaig saber com tractar-lo, donar-li una mica de coba i amb afalacs fer-lo sentir important i protagonista.

 El vaig acompanyar per molts anys a consultes de metges i hospitals perquè era una mica cabut i no captava molt bé el que els sanitaris li explicaven.

 Quan fa pocs anys el van portar a la residència perquè viure sol a casa era una temeritat, ja no vaig tenir tant contacte amb el Josep.

 A la meva manera de veure i segurament estic equivocat no va tenir una vida feliç i no va treure profit dels seus fills, una dona i dues precioses netes.

 No va trobar la clau per entrar en el cor de les persones que tenia més a prop.

 

Covid-19 i la primera Setmana Santa en forçós confinament

 Com cada Setmana Santa el Francesc vesteix les verges amb els hàbits que li escauen, aquest any però només ha pogut guarnir-ne una, la de Barcelona, ja que a Sitges no hi podem anar pel confinament i les Santes del poble aniran, aquest any, despullades sense remei.

 Les vestidures que li ha posat aquest any a la Dolorosa de Lesseps té molt a veure amb l'estat d'ànims que tenim tots plegats, ja que fa un mes que estem de clausura i amb molt poques llums de quan ens deixaran en llibertat.


 

Covid-19 i Rita

Ahir va morir la tieta Rita, no era tieta meva però no he tingut cap tieta de la meva sang que hagués estimat tant com la Rita.

Vaig conviure molt amb ella quan va morir la mare de Francesc i teníem les nenes petites a casa en vacances d'escola i mentre els seus pares encara treballaven i també en totes les celebracions familiars a Badalona.

La Rita s'instal•lava a casa i cuinava per tots però sempre al gust de què agradava més a les petites, venia cada dia al migdia carregada de menjar i tappers i passava el dia amb nosaltres fins al vespre.

La Rita era xerraire, alegre, molt generosa amb tot, divertida, un xic esbojarrada i fumadora. Estarà present en les nostres vides per sempre per la seva qualitat humana i bondat, ens deia que cada dia resava per tots dos, ara sense ella ens hem quedat sense aquesta tan valuosa protecció.

 

Covid-19 i els dos José Manuel

 La primera mala noticia que vaig tenir als primers dies de confinament vingué de Madrid, lloc mot tocat i perjudicat per la malaltia, ens la va dir un dels José Manuel, el més gran i l'únic que tinc contacte telefònic.

La trista notícia fou que ell va perdre la seva mare que vivia en una residència però que estava perfectament de tot malgrat la seva edat, havia mort i que per fatals casualitats de la vida el para del seu amic també José Manuel i que també havia mort.

 Ell em va explicar per telèfon el caos que era a Madrid solucionar tot l'enrenou de les morts des del confinament i amb tots els serveis col•lapsats. 

Poc imaginava que al cap d'uns pocs dies ens tocaria també fer totes aquestes passes burocràtiques i també per partida doble.

 

Covid-19 i Barcelona deserta

J

a fa un mes que estem tancats a casa sense poder quasi sortir, just per anar al banc a buscar diners, al supermercat a comprar menjar o al cementiri a enterrar parents i la nostra Barcelona està pràcticament deserta de persones i de trànsit rodat com ho demostren aquestes precioses fotografies que transiten per la xarxa i que malgrat la carència de rastre humà en totes elles, la bellesa en sí mateixa així com l'artística manipulació que ha fet l'artista de les preses fotogràfiques és inigualable. 

Tant de bo ben aviat puguem tots tornar a passejar per aquesta preciosa ciutat i a partir d'aquell moment en què ens donin la llibertat la puguem estimar i cuidar com ella es mereix.

 

Brigitte 02.04.2020

Peter Meister des de Munich, avui.

Bon dia Enric! La Brigitte és va morir el dia 2 d'abril a l'hospital. M'ha trucat el seu cunyat. El càncer era massa greu. Era una persona molt especial. Em sap greu... Una abraçada forta🙏


 


 Estic molt trist, Brigitte, la meva millor amiga i que tant os coneixia a tots vosaltres mitjançant aquestes pagines ha mort, el càncer ha pogut més que ella i degut al confinament que hi ha a Munic el seu comiat ha estat fred i sense anima, com tots els que es produeixen a milers, en aquests moments a tot el mon.