A la feina va arribar el comprovant d'una expedició de roba en un paquet de mida mitjana per George Nader i que estava retingut a la duana. Nosaltres fèiem les importacions de tota classe de mercaderies i un dels nostres clients era una empresa que cuidava dels actors estrangers que treballaven a Espanya en pel·lícules.
George Nader era actor i jo que era molt afeccionat al cinema, a aquest actor no el coneixia de res. Aquesta empresa madrilenya va contactar amb l'actor americà per dir-li que havia arribat al port de Barcelona un paquet al seu nom amb roba procedent dels Estats Units i li van demanar còpia del passaport per fer el despatx de duana.
Poc després l'actor George Nader va dir que li havia sorgit un compromís de treball als Estats Units i que havia dit a la productora espanyola que renunciava al contracte i, per tant, no venia a Espanya. Llavors li van dir que havien de fer amb el paquet de roba seva que teníem a Espanya. Va respondre immediatament que no ho tornessin a origen per no fer més gastos i que el paquet no el volia. Tot el que no reclama cap client, la duana espanyola, passat un temps prudencial ho envia tot a un departament d'abandó i destrucció. La companyia de Madrid li va dir a un dels caps de la meva empresa de Barcelona que diguéssim a la duana que aquella expedició anés a abandó i que ens fèiem càrrec de les expeses.
Tot seguit un matí vaig anar a buscar el paquet per portar-lo al departament d'abandons i destrucció i com no, la curiositat m'havia mogut l'ànima xafardera que tots portem dins.
I vaig obrir el paquet, amb la presència de la guàrdia civil i del meu mosso que és qui obria els paquets. Hi havia uns llibres al paquet, unes robes que no recordo com eren i dues camises per estrenar encara a les seves fundes de cel·lofana, eren d'estiu, d'una factura moderna i una roba de moltíssima qualitat, totes dues eren quasi iguales, una era de fines ratlles verdes i vermelles i l'altre amb ratlles de la mateixa mida verdes i blaves.
No cal que digui que aquestes dues precioses camises van anar dins la meva cartera de documents professionals. Una vegada a casa vaig mirar l'etiqueta de la camisa i molt temps més tard crec que a Lloret, un entès en aquestes coses em va dir que era una botiga exclusiva de Rodeo Drive de Beverly Hills.
Mai he tingut cap camisa d'estiu que m'hagi agradat més que la que jugava el verd amb el blau, que va comprar George Nader, però que vaig estrenar jo i que fins i tot de tantes rentades va sorgir un forat de sota aixella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada