Un record de molt lluny, finals dels 70s, un instant de la vida que torna i fa reviure un home que va estar en el grup d’amics, que va anar-se a un altre país, que va portar un altre tipus de vida, que va canviar la seva manera de pintar, que només el vam tornar a veure un cop en una exposició a la plaça de Catalunya, y que fa dos o tres anys va morir quan no li tocava.
Mai podré oblidar que va ser que es va fer càrrec de la meva Cat, fins a la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada