Ja han passat divuit mesos des d'aquell tretze de març en què ens van tancar a casa per la pandèmia i després van venir les restriccions de mobilitat, les pors i les morts.
Ens vam apanyar com vam poder, uns millor que altres, la vida ens va canviar i malauradament ja per sempre més.
Aquí uns petits records del que va ser tot aquell moment de les nostres vides.
Divuit mesos just el que duren dues gestacions o embarassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada