A vegades les coses van a l'inrevés, tot va com una seda i tot de cop una sotragada a la plaent rutina de cada dia, una vena que es rebenta dins l'ull, i la farmacèutica del poble que fa mes de metges que la meva de capçalera em diu que això es cura sol i només em dóna de remei llàgrimes artificials. La Rita que no encerta ni una aquesta temporada, la Paula que no entra a Belles Arts i jo que hauré de pagar un bon grapat d'euros per cobrir la factura milionària de les obres en l'estructura de la casa del carrer Sant Francesc. Paciència Enric!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada