Tot ve d'una preciosa fotografia que en Fede em va regalar als anys 70 d'un noi maco i barbut retratat amb una escultura francesa modernista, per bonica la vaig emmarcar i la vaig penjar al costat del meu costat del llit i des de llavors aquest noi barbut ha dormit al meu costat per més de cinquanta anys.
Després van venir més fotografies d'aquest actor-model i em van inspirar uns dibuixos primitius que feia amb tinta xinesa i aquarel•la.
Amb el temps vaig saber el seu nom, la seva trajectòria i el seu tràgic final en un accident de moto.
Potser és la fotografia més viscuda de totes les que tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada