Diu la Laura que mirant fotografies ha vist la gran semblança
que hi ha entre el jo d'ara ja molt gran i el meu pare de mitjana edat.
Potser té raó, jo sempre he pensat que tenia coses dels dos
progenitors, però observant aquestes dues fotografies sí que hi veig una
semblança remarcable cosa que ara i cada dia més, em fa sentir orgullós
d'assemblar-me a un pare que no vaig saber ni valorar ni estimar fortament en
el seu moment.
Tinc molt per penedir-me en coses vers al meu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada