ELS SUBGÈNERES DEL MUSICAL
|
"Hair" va revolucionar el musical
i ja no es va poder tornar cap en darrere. Alguns compositors van continuar
fen o intentant fer títols "a la antiga", però poques temptatives
varen assolir l'èxit. De "Hair" varen néixer el "nudie" i
el "gay musical". El "nudie" es un musical en que tothom
surt despullat o gairebé tothom i durant tota la obra -o en bona part-
i el "gay musical", per regla general, es un "nudie" no
mes d'homes despullats o no amb temàtica y lletres gays. El "nudie"
mes famós es va estrenar off-Broadway el 1969 i es tracte de "Oh,
Calcutta!" -títol de un quadre de Clovis Trouille-, essent una mena de
contracció de la frase francesa "o quel cul que tu as!". Del off va
passar a Tin Pan Alley (com es conegut Broadway popularment) com a revival en
1976 assolint un total de 17 anys de permanència en cartell. Es tracte de una
"revue" que alterna fragments parlats (escrits per intel.lectuals
famosos, entre ells John Lennon), amb números musicals. La veritat es que no
en va interessar gens (encara que tinc el DVD original), amb va agradar molt
mes "Let my people come" (1974) amb una partitura molt bona i
textos quasi pornogràfics interpretats per actors i actrius molt macos i amb
cossos molt desitjables que ja et rebien despullats a la porta de entrada als
seients per oferir-te el programa. Tinc el LP (no mes amb 13 de les 20
cançons originals) i el tinc escoltat moltes vegades. Altre títol que vaig
veure a Londres després de "Let my people come" va esser "Carte
Blanche" de èxit efímer i poc interessant literal i musicalment, això sí
encara mes descarat, però acostant-se al mal gust.Tant "Oh,
Calcutta!" com "Let my people come" han tingut revivals;
d'aquest últim títol es va fer una producció el 2013 a Nova York, apart de
diverses produccions al Canada, Sudàfrica, Holanda, França i tours per a tots
els EEUU. De "Oh, Calcutta! tambè es varen fer varies produccions,
inclús unaa Madrid en 1977, dirigida i traduïda per en Juan José Alonso
Millán.. Un nudie va passar al cinema sense gaire èxit però es troba en DVD
("The first nudie musical"-1976) amb Diana Canova, filla de la
famosíssima reina de la Republic Pictures Judy Canova, de ascendència
espanyola, essent el seu avi nascut a Madrid i descendent del famós escultor
italià Antonio Canova (1757-1822).
El "gay musical" també es un
derivat de "Hair". ja que varies de les seves cançons parlen de la
sodomia, de la gent gay i de la llibertat sexual en general.. Podria dir-se
que el "gay musical" va cridar la atenció del públic de la ma del
compositor i lletrista William Finn en 1971 amb "In trousers" i en
la seva continuació "March of the Falsettos" (1981), completant la
trilogía amb "Falsettoland" (1990), passant-se a dir "The
Falsettos" (1992) la unió del segón i tercer títol que va esser molt ben
rebuda. amb els seus 38 temes musicals i ha quedat com un clàssic icònic del
univers gay dins del terreny del musical, malgrat no tenir una permanència en
cartell gaire prologada amb 436 funcions i 23 premières, però ha estat
representada per tots els EEUU i va esser revisada en 2016, havent-se
representat a Australia en 1994 i també en 2014. El revival de 2016 està
programat en 2019 per diverses ciutats nord-americanes. El musical va esser
registrat en CD i la música no ha acabat de convencem. Un altre títol
que es de destacar es "When pigs fly" (1996) que va estar dos anys
en cartell off-Broadway, essent una "revue" que no acaba de
convèncer-me. Disposo de gravacions de aquests musicals citats. Mes bon
concepte tinc de "Naked boys singing" (1999) que passant de un a un
altre teatre va assolir una permanència en cartell fins al 2012; te 15
cançons i adoptant la categoria de "revue" parla de la vida gay,
del despullat masculí, de la "sortida del armari", de la
circumcisió i del amor. Disposo del DVD. Va esser portada al cinema el 2007.
Gravada en DVD en 2009 hi ha una pel.licula
que sembla la adaptació al cine de una obra teatral però va esser escrita
directament per al cinema i contè una partitura de Rick Crom molt agradable i
es veu amb simpatia, malgrat això encara està per filmar-se un musical de
temàtica gay que atrapi al gran públic i encara està per estrenar-se un
musical gay que agradi a tothom.
Els dos sub-gèneres citats no han
desaparegut, però donat que el moment actual no es el mes brillant de la
Historia del Musical dubto que s'estrenin títols que es esdevinguin èxits
totals.
 CONCLUSIÓ
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada