El silenci dels 85 anys que la soprano Caballé acaba
de acomplir és sospitós de vergonya, por, del no em vull mullar o del ja s’ho
faran, un trist aniversari, una data emblemàtica (85) el de la millor soprano
que mai ha estat en la historia del nostre país, i en concret en la ciutat de
Barcelona.
És del tot indubtable el talent i les qualitats artístiques
de la soprano catalana, amb una carrera plena de llum i gloria per molts anys i
molt intensa, amb una discografia de esgarrifança quan se l’estudia a fons, per
sort per tots nosaltres aquí queda la seva empremta pel futur i per l’historia i
sempre es podrà escoltar la seva única veu i el seu art en saber-la donar amb
alguns sons mai escoltats fins que ella ens els oferí magistralment.
Torno al seu 85e aniversari, al silenci oficial i
privat, al posar a sobre la taula els seus errors en els 20 anys darrers de la
seva vida, que són molts, ho se, defraudar hisenda, declaracions politiques poc
afortunades, anuncis de Nadal nefastos, voler ficar a la filla en el món del
art en recitals desgraciats per les dues veus, allargar una carrera fent mal al
prestigi del seu mite, i moltes altres coses que oblido, però... que en fem
dels altres gloriosos 22 anys precedents des de el 1962 i la seva Arabella al
1984 i la tambe unica Herodiade dos fets remarcables a la seva llarga historia
d’aquell Liceu tan enyorat?
Trist final per la millor i més internacional artista
del món de la lírica que ha donat casa nostra i com no estic per passar comptes
amb el que no m’agrada de la diva, vull només parlar del que m’agrada, i és molt,
ja que el que ella m’ha ofert cap altre
m’ho ha donat abans i per això trenco el silenci en el seu 85e aniversari d’una
Àries compulsiva, exagerada i única.
1 comentari:
Doncs sí, tens tota la rao.
Però la història no trigarà a fer la justícia que tan gloriosa veu i artista mereix.
Ara es massa propera la pitjor època, de fet la que res té a veure amb la seva gradesa.
Per molts anys Montse i gracies Enric
Publica un comentari a l'entrada