Gràcies en nom de la família per ser aquí acompanyant-nos...
L'amor a l'aigua , l'amor a la família i l'amor a Déu
eren i són tres pilars fonamentals del Ricard. Del Ricard fill, del Ricard
marit, del Ricard pare, del Ricard avi, del Ricard besavi, del Ricard
sogre, del Ricard germà, cunyat, tio, del Ricard amic.
L'aigua una font de vida que l'ha inspirat tota la
vida i que el feia feliç. Des de la seva infància a Portbou, en temps
difícils, amb els seus estimats pares, i on es refugiava
a les tres platgetes. Allà va aprendre a nedar, una de les seves grans
passions, que el va portar més tard fins i tot a competir en l'esport de la
natació. Passant també per Girona on l'aigua del riu onyar el va captivar, com
la ciutat. Llocs de referència pel Ricard. Sempre tenia històries per
explicar i anhels per anar-hi de visita. Com també Valldoreix on va viure molts
estius familiars. I amb tot, sempre duia Catalunya al cor.
L'aigua també va estar present en la seva feina
a la lampisteria on entre altres coses reparava fuites d'aigua perquè
l'aigua, un bé essencial, arribés a les cases de tothom, una feina
de servei als altres.
I en les seves estones lliures buscava la pau i la
felicitat al Racó, amb família, amics i contemplant el seu mar. I
sobretot pescant. Era feliç quan ensenyava el que havia pescat tot
satisfet. I és que era pacient i tot ho vivia en plenitud.
El RIcard era una persona il.lustrada i gran
conversador, les sobretaules es podien fer llargues si el fil de conversa donava
per molt. Sempre estava a punt per explicar les seves vivències personals i
espirituals i per donar consells d'home savi. Va trobar en Déu i en l'Evangeli
la manera de canalitzar la seva espiritualitat. No hi havia diumenge que
no fes un comentari de l'evangeli tal com ell ho entenia actualment.
Fins i tot va fer el seu Pare Nostre particular.
Va fer durant molts anys una gran feina de servei a la
comunitat educativa, en concret a l'Escola Pia, i també a la comunitat pastoral
de les parròquies del barri de Sant Antoni. Va ser la seva manera de donar-se
als altres durant molts anys. Època en que va fer grans amistats.
L'amor a la família era immens. Es va enamorar de la
Roser i no ha deixat d'estimar-la i de cuidar-la fins a l'últim
moment. L'amor de la seva vida.
Va estimar i estima els seus cinc fills amb
bogeria i amb la pèrdua massa aviat del Ricard i de l'Anna un
trosset del seu cor va marxar amb ells. La Laura, la Gemma i la Roser eren, són
un tresor per ell. S'omplia de goig sempre que parlava amb elles i
d'elles. Es delia també pels seus néts a qui explicava històries que els
captivaven i també per els besnéts que recentment han arribat. Gaudia al
màxim quan reunia tota la família ...una extensa família. La seva cara
irradiava felicitat. Estimava amb bogeria i sempre estava al cas del
que fèiem cada membre de la família. Sempre seràs Ricard, un exemple
d'amor i de bona i gran persona per tots nosaltres.
Gràcies per estimar-nos tant Ricard! Que tinguis
un bon cel! No t'oblidarem mai!
