El goig immens que fa trobar fotografies antigues a la
xarxa gràcies a persones amants de les pagines de la nostra cuitat encara que
de color sèpia o blanc i negre i quasi sempre d’una qualitat molt dolenta , no
te preu.
Cadascú tenim records gravats amb foc a dins el cor, i
recordar-los quan es troben les fotografies el cor salta de content.
Retrobar el port i els seus antics ´tinglados´, els
banys San Sebastian a la Barceloneta de platges tancades i privades, les moltes
Rambles, la de baix de tot la de la mala vida i els agents de duanes, la Rambla
del mig del Liceu i la Boqueria i la de dalt de tot del Can Pistoles, el
Canaletes i el Nuria.
La plaça Lesseps i el cinema Roxy, el Paral·lel i el
silenci del cementiri de Montjuic.
Una ciutat grisa, bruta i malforjada exteriorment desprès
de la cruel misèria de la postguerra, però amb un gran cor i moltíssima
personalitat, una ciutat de novel·la, Tan lluny de la actual macro festiva
ciutat turística, que fotografia molt be però que la seva gent autèntica, fuig
del centre històric i monumental com d’una epidèmia de colera anomenat turisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada