Avui un antic companys de feina m’ha enviat un video de no
molt bona qualitat però de records entranyables.
Records de fa quasi quinze anys, un moment de la meva vida en
que era molt feliç ja que gaudia d’una maduresa esplèndida per la part afectiva
i també per l’altre.
Eren un moments en que
la empresa familiar encara era
això, una empresa familiar, on jo tenia un bon càrrec i un bon sou.
Al cap de poc temps la companyia va ser comprada per una
multinacional japonesa, llavors tot va canviar i no per bé.
En el any 2002 la mare encara estava en perfectes condicions
de vida i era suport i alegria de la llar.
En Francesc treballava en una de les millors empreses de
flors a Barcelona i també amb uns emoluments prou adequats al càrrec.
Era una època de molts viatges, curts i variats al estranger
en el transcurs de tot l’any, amb molts amics i moltes celebracions tant a
Sitges com a Barcelona.
Un temps que va passar com un sospir, on no es parlava de cap
crisis i en que ser mileurista no era per anar donant gracies a deu.
El segle 21 va començar així de be per a mi, per anar desprès
descabdellant una troca de fatalitats com son la vellesa sense salut, malalties
perverses, morts sobtades quan no toquen, i pobresa econòmica.
Un entorn polític sense esperança, vexacions a la nostra
cultura i llengua i un futur incert.
Malgrat això seguim dempeus i amb interès per les coses
boniques d’aquest món i els petits moments bons que ens dona la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada