Carlo i Julien

Quan jo vaig complir 19 anys vaig tenir un gran regal sorpresa que poques vegades t’ofereix la vida, regal que em va marcar per sempre més. Aquesta fita del destí és el de trobar un grup de joves intel•lectuals relacionats sobre tot en el món del teatre. El nucli central d’aquest grup eren tres joves Antoni, Enrique i Jus, a traves d’aquest tres nois el cercle s’anava estenent fins un nombre de noms propis que molts d’ells va formar part d’un moment cultural de la Barcelona d’aquells anys. En les reunions que es feien a la casa d’un d’ells o al cafè ‘La luna’ de la plaça Catalunya, allí es parlava de les estrenes de cine o teatre més recents i també de llibres o discos, era el moment dels long plays però encara no el dels best sellers literaris tal com ho entenem avui. En moltes d’aquestes reunions es parlava de llibres que es tenien que comprar de sota mà perquè estaven prohibits per la censura dura de Franco, Carrero and companyia, era just el moment que en Fraga entrava al poder ministerial. Hi havia una corrent de contraban de llibres en castellà, que venien de Mèxic o de la Argentina, de llibres en català pràcticament no ni havien. Els meus nous amics del grup intel•lectual acostumaven a parlar de dos llibres que havien portat d’Amèrica llatina els llibreters implicats en el contraban de llibres prohibits. Aquest dos llibres estaven prohibits perquè parlaven de la homosexualitat com un fet humà i no com una tara de la naturalesa dels homes. Els llibres eren la novel•la Fabrizio Lupo del autor italià Carlo Coccioli i l’altre l’obra de teatre Sud del autor nord americà però que era membre de l’acadèmia francesa perquè es en aquesta llengua escrivia normalment. Curiosament aquests dos llibres i els seus autors tenien unes similituds remarcables, en el primer lloc per dir que a els dos autors se’ls hi pressuposa una homosexualitat en la seva conducta, no perquè haguessin fet publica aquesta qualitat sinó per la aferrissada defensa que feien dels drets d’estimar per part dels homosexuals i en un moment que tota la societat del món estava totalment en contra. Països avançats com Amèrica del Nord, Alemanya o Anglaterra tenien lleis vigents que podien portar als homosexuals a la presó fins i tot en el moment que els dos llibres es publicaven. Curiós és també que tots dos llibres es publiquessin en el mateix any 1953, i per acabar dir que els dos autors que segurament no es coneixien per res i en canvi tenien com a condició la mateixa homosexualitat i també, i això és contundent, tots dos eren profondament religiosos i defensors de la fe catòlica, en les seves obres literàries sempre hi ha la confrontació del que necessita l’esperit en tema religiós i el que demana el cos com a dret d’estimar un home de la mateixa manera que la resta de la societat masculina estima a una dona. Gracies a les conveniències de la vida actual he posat a cercar aquests dos llibres que vaig llegir a la meva tendre joventut i una companyia que te nom de pel•lícula de Maria Montez, per tan sols 19 euros de res me’ls ha portat a casa en el terme de 72 hores i ara estic gaudint molt de rellegir la meva pròpia historia a traves d’aquets dos autors.