El barroc exultant a Munich

 El barroc és moltes vegades un art difícil de digerir en qualsevol de les seves vessants. Si ens centrem en aquest art aplicat a les esglésies podem trobar que a cada país s’interpreta de manera diferent el misteri de deu en el seu embolcall d’arts plàstiques. És precisament a les esglésies on es pot trobar el compendi de totes les arts ja que al mateix instant pots gaudir del barroc aplicat a la arquitectura, la pintura, la escultura i també la musica si en aquell moment l’orgue esta tocant una peça de Haendel per exemple. El barroc a les esglésies del món pot ser tan variat i divers com ho som les persones, no te res a veure una església barroca de Lisboa amb una de Roma o tanmateix de Viena. El barroc art exultant, excessiu i desproporcionat, el millor reclam per tirar per terra la senzillesa que reclama la doctrina de Crist, però tremendament atractiu per les persones, com jo, que ens deixem portar per els excessos voluptuosos del art universal. Tot aquest prefaci és per tan sols dir que tots els barrocs de la historia del art son apreciats per a mi però el que em guanya el cor és el que es cou a les esglésies baveres sempre combinant amb blanc els daurats i brillants cromatismes per neutralitzar la potent pirueta d’aquests colors i daurats, abundants i retorçats.