Joan Colom, 1921

Quan jo tenia 16 anys vaig tenir el meu primer treball a les Rambles numero 30, treballava pel mati i per la tarda estudiava i això fins que faig tornar de la mili als 19 anys, que ja vaig tenir el treball per tota la jornada complerta. Aquest món que retrata el genial fotògraf Joan Colom, era el que jo tenia molt proper, ja que a cada costat de la meva oficina hi havia unes cases que llogaven habitacions per hores i a les portes del carrer sempre s’hi podien veure moltes dones que venien el seu cos per unes pessetes. La prostitució era una cosa tan habitual a la meva vida com el NODO al cinema o la radio en castellà. En el moment que t’infiltraves pels carrerons que donaven a les Rambles a tort i a dret podies veure les imatges que descriu admirablement aquest artista del blanc i negre. Escudellers, Tapies, Robadors, Sant Ramón, Gínjol carrers mítics, un anar i venir de culs atapeïts per faldilles dues talles menys de les apropiades es mostren a la manera neorealista per descriure aquell món fascinant de miseries i esperances que a tots ens pertorbava, el Barri ‘Chino’