Nadal a Badalona

Joan Colom, 1921

Quan jo tenia 16 anys vaig tenir el meu primer treball a les Rambles numero 30, treballava pel mati i per la tarda estudiava i això fins que faig tornar de la mili als 19 anys, que ja vaig tenir el treball per tota la jornada complerta. Aquest món que retrata el genial fotògraf Joan Colom, era el que jo tenia molt proper, ja que a cada costat de la meva oficina hi havia unes cases que llogaven habitacions per hores i a les portes del carrer sempre s’hi podien veure moltes dones que venien el seu cos per unes pessetes. La prostitució era una cosa tan habitual a la meva vida com el NODO al cinema o la radio en castellà. En el moment que t’infiltraves pels carrerons que donaven a les Rambles a tort i a dret podies veure les imatges que descriu admirablement aquest artista del blanc i negre. Escudellers, Tapies, Robadors, Sant Ramón, Gínjol carrers mítics, un anar i venir de culs atapeïts per faldilles dues talles menys de les apropiades es mostren a la manera neorealista per descriure aquell món fascinant de miseries i esperances que a tots ens pertorbava, el Barri ‘Chino’

Visitors book 1972 - Visitors book 1975

Aquests dos llibrets han estat molt viatgers ja que han tingut vida a Sitges on van néixer, per anar desprès a Barcelona, Madrid, Johannesburg, Torremolinos, Màlaga, Almeria, Barcelona etc. i ara molt aviat tornaran a l’Africa del sud on segurament moriran d’inanició o cremant a una foguera d’un poblat tribal. Un petit pis a les muntanyes de Sitges, un lloc artificial anomenat Vallpineda i dos nois joves amb el cap ple de pardals. 1972 els últims anys del franquisme una flaira de llibertat ja s’olorava barrejada amb la brisa salada del mar. Un munt de persones passaren per aquell lloc en tan sols quatre anys, família, amics i passavolants. Curiós és la quantitat de gent dedicada al mon de les arts plàstiques, escèniques o literàries, que hi trobem, un món ric i fascinant, ple de musiques i de colors. Anys de esperances per un espai al món més digne i més just. No és el que esperàvem el que ha esdevingut la vida desprès de quaranta anys. Som impertorbables i seguim esperant i esperant fins l’infinit.

El Nadal dels Ferrer-Reina

Carta pel Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de Barcelona

Sr. Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans. Barcelona - Barcelona, 03/12/2013 - Sr. Regidor, - Soc un jubilat que ja me’n vaig d’aquest món i he vist molt, intolerància, injustícia i el pitjor de tot poca humanitat i comprensió vers els altres. - M’han explicat que vostè no ha volgut perdonar una multa pel sol fet de llençar un paper de sobre en un depòsit de deixalles orgàniques en una floristeria de barri. - Floristeria de caire molt modest de 25 metres quadrats i un sol empleat que és el mateix propietari. - El florista amonestat per tan ‘greu falta’ li va enviar una carta per disculpar-se al Sr. Alcalde, dient-li que en aquestes èpoques de crisis el afrontar multes per coses tan nímies com la infracció comesa era molt dur de pair. - Però a vostè tan l’importa, amb al catecisme de infraccions y tarifes a les mans tira pel dret i li imposa una multa de 300 euros per un sol paper blanc en una galleda de herbes orgàniques verdes, he vist les fotografies. - Vostè no és el polític correcte que jo he votat, perquè no li ha donat la gana de pensar que aquestes botigues de barri moltes vegades passa tot un dia i perquè plou, perquè fa fred o perquè estan espantades per els brams d’en Rajoy, les fidels clientes no surten de casa. - Aquests dies es poden fer de calaix 9 € com es poden fer 14 € , si es pensa amb totes les despeses generals que hi ha darrera una porta oberta, el panorama és ruïnós. - El seu ajuntament amb al llibre tarifari a la ma i el gel al cor, aplica la llei sense pensar el que representen 300 euros i quants dies s’han de treballar en un petit negoci de barri, per tenir 300 euros de benefici a la butxaca. - És tan mediocre pensar que han de pagar-se els seus sous a base d’escanyar als pobres comerciants de petites botigues de barri que és el que dona la llum i el color als carrers de Barcelona, ara que si surts del centre turístic, tots els carrers dels barris tenen las botigues les portes baixades perquè la gent esta atemorida de reglaments, normes i persones del seu tarannà. - El ser vell em dona la força de poder dir el que penso i quan veig una injustícia he de manifestar-la com és el cas que ens ocupa en el dia d’avui, potser demà serà un altra tema el que m’encendrà la sang que a deu gracies encara bull, quan veig coses que semblen d’altres èpoques. - Atentament -