Vinyet 2013

I un altre any, un altre 5 d’agost i un altre anada al santuari de la verge negreta de Sitges. Cal anar-hi al mig dia quan l’església esta de portes obertes però que no hi ha ningú que perdi el temps per veure con esta aquell any la Vinyet més famosa del poble. La bona gent esta dinant i la no tan bona esta lligant la maionesa a la platja. En pujar a l cambril la vaig trobar sola i avorrida amb l’única companyia d’un vellet de la vil•la que mig endormiscat la vigila. Va dir-me que aquell mati havia estat molt visitada, tan abans com desprès de la missa, també en va dir que li fa gracia aquest nou alcalde que tenim ara i que en veure’l tan marieta em preguntar si jo el coneixia. Li vaig contestar amb tot el respecte del món: Vinyet, dona, ja se que poc o molt se’m coneix però per que tingui una vida una mica airosa no vol dir que tingui que conèixer tots els gais de la comarca. Li vaig bufar un petó en acomiadar-me i li vaig dir: Nena, fins l’any proper.