Dissabte d’hivern, pluja al carrer,
però la decisió d’anar a Montserrat no es trenca. Un cop a dalt del cremallera
el sol empeny per sortir. A la basílica la Moreneta tota sola i per nosaltres, l’església buida, que maca es
veu. El camí de la cova que mai he fet, es fa i es desfà. Quan la gent comença
a omplir-ho tot, fem un pensament. Tornem a la plana. A la tornada la Mare de Deu
ens fa un regal, un petit miracle de vint-i-sis Nadals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada