Montserrat 2013

Dissabte d’hivern, pluja al carrer, però la decisió d’anar a Montserrat no es trenca. Un cop a dalt del cremallera el sol empeny per sortir. A la basílica la Moreneta tota sola i  per nosaltres, l’església buida, que maca es veu. El camí de la cova que mai he fet, es fa i es desfà. Quan la gent comença a omplir-ho tot, fem un pensament. Tornem a la plana. A la tornada la Mare de Deu ens fa un regal, un petit miracle de vint-i-sis Nadals.

Fanny i Peter Todd Mitchell

Fanny i Peter una parella peculiar per extravagant i insòlita per fidelitat. Mare i fill de nacionalitat nord americana, eren d’una manera de ser que només la gent d’aquell país poden ser d’aquell tarannà. Fanny la mare es va casar amb un terratinent del sud, plantadors de cotó els Todd Mitchell, l’home es va polir la plantació amb joc i begudes, Fanny la mare va agafar el nen Peter petit de pocs anys i se’n van anar a Nova York, allí es va a casar amb un productor de Broadway i com la noia era llesta va aprendre el ofici de fer els llibrets de les obres de teatre en aquest cas, http://www.playbillvault.com/Person/Detail/25514/Fanny-Todd-Mitchell, de teatre musical, la obra mes famosa per ella escrita fou Boom Boom estrenada per Jeanette McDonald i Cary Grant quan encara no havia fet cinema, el nen Peter es va fent un homenet al costat de tan brillant mare i ja se li veu que te unes grans aptituds pel dibuix i la pintura cosa que la Fanny farà tot el possible per potenciar-ho. Les obres per Broadway van ser quatre, en entrar la nova dècada la dels anys 30 la cosa es va torçar i va deixar aquell món i va anar a Europa, sempre amb el nen Peter ara ja adolescent. La Fanny es va casar varies vegades més, amb un home egipci molt guapo es va casar fins hi tot dues vegades. A la segona part de la seva vida es va fer periodista de la famosa revista Gourmet,  http://www.gourmet.com/ , era la enviada a Europa per explicar la bona vida i els bons menjars d’aquell continent.

Bobinant enrere en Peter ja era un jovenet de 18 anys i estava estudiant a Nova York a l’escola de belles arts i com la mare tenia diners el va enviar a Paris per millorar les seves capacitats, com no hauria d’anar a principis dels anys 50’s a Paris? no hi havia un altre lloc més escaient. En Peter era el típic noi maco i d’aspecte saludable prototip dels guapos del seu país, en arribar a la França just sortida de la barbàrie germana els desnodrits francesos se’l van menjar viu, dos de les persones importants a la seva vida en aquell primer viatge van ser Jean Cocteau i el seu nuvi nou Jean Marais, en Peter va aprendre molt de dibuix ràpid i espontani gracies a les coneixences d’aquell viatge iniciàtic. Per una raó no sabuda mai Peter va tenir contacte amb el món de Garcia Lorca i la seva imaginaria, va fer un viatge a Andalusia i moltes obres noves van sortir d’aquell contacte, a partir d’aquí i amb un primer viatge a Marroc queda el noi fascinat per l’art islàmic i el seu profund misteri. Mai mes es mourà d’aquesta dèria de pintor orientalista.

Decideix viure a Espanya per proximitat al Islam, per el menjar, per el clima i per els homes, ja mai mes podrà retratar un home ros amb ulls glaucs, es seu destí està decidit. Andalusia li queda curta de mires, pensem que el franquisme més fastigós esta allí a la Costa del Sol, fent el seus bruts negocis dins la moral hipòcrita i cínica. Per Tennessee Williams coneix l’existència de Barcelona com a capital més oberta a Europa, uns amics el porten a Sitges i en veure aquell preciós poble mariner, tan proper a Barcelona i al aeroport i amb una vida gai constant no dubtà ni un segon de aquell seria el seu refugi i la seva llar per sempre. Allí va pintar molt i es va enamorar molt i va veure milers de litres de vodka o gin.

Fanny la mare el venia a veure cada estiu i s’estava, sola o amb amigues dos o tres mesos al hotel prop del seu fill però no amb ell, això es molt americà, el no imposar una presencia encara que en Peter idolatrava a la seva mare.

La mare també bevia lo seu i tots els capvespres d’estiu a la terrasseta del estudi de Peter hi havia cocktail party, era una institució a Sitges que vaig gaudir per més de vint anys. Un estiu la mare va agafar una malaltia rapida i va morir a Sitges, el fill va quedar sense protecció i va beure encara més i no cuidar-se gens de la seva persona, deu anys més tard moria Peter de la sida al mateix hospital on havia mort la Fanny. Estan junts al cementiri vell de sitges vora el mar com sempre.

Anna Lizaran

Les tres actrius més emblemàtiques de Catalunya són les que protagonitzen la pel·lícula ‘Actrius’ són les actrius que porten el ‘La’ abans del cognom, la Espert, la Sardà i la Lizaran. Aquesta última la més jove de les tres, és la que ens ha deixat,  no fa ni una setmana, amb consternació generalitzada i del tot justificada.

La Lizaran no era tan sofisticada ni diva com la Espert, ni tenia la faceta còmica quasi de pallassa de la Sarda però era la més complerta de les tres pels registres interpretatius que ens oferia als seus incondicionals del teatre,  per quatre dècades.

El tenir el teatre Lliure tan proper a casa meva fou una sort inimaginable perquè em va afavorir el veure quasi tots els seus muntatges sense cap mena de molèstia per la mandra de desplaçar-me com em passa amb el TNC i altres encara més llunyans.

La reina del Lliure sempre va estar la gran Anna, aquella proximitat de fila u, que es la que jo sempre trio, va fer que em extasies amb les seves mirades, els seus silencis i per que no dir-ho els seus brams quan s’emprenyava.

Avui vespre torno al Lliure, a veure l’ultima direcció den Pascual, serà molt trist pensar que mai més podré escoltar aquella veu potent i dominant que tinc gravada a l’anima.

A aquesta dama del teatre li dec moments irrepetibles i se amb tota seguretat que el seu forat no el pot omplir cap altre dona de les que tenim en el calaix del teatre català, malauradament.

No era el teu moment Anna, tenies encara dotzenes de papers que haguessis brodat amb el teu savi saber fer.

Gemma 50

La catalunya i les espanyes del meu pare