diumenge, 25 de novembre del 2012

Impossible dream?




És un somni impossible? Qui ho sap? Avui hem anat a votar i quan això escric encara no sabem res del resultat. Es creu que hi haurà molta més participació que a la darrera votació, avui es decideix el futur de Catalunya, la meva pàtria, el meu país.
Que és Catalunya per a mi, es ben senzill, la meva Catalunya es la meva mare acaronant-me en aquell petit pis del Poble Sec, quan era xic, són totes aquelles paraules dolces i tendres que em deia tot cobrint-me de besos, són aquells secrets que em deia a cau d’orella entre petó i petó perquè no ho sentissin ni el pare ni el germà. És la llengua de la mare, aquell català corromput de no llegir-lo i de menys escriure’l, aquell llenguatge era cant dels àngels per a mi i quan vaig anar al parvulari de les perverses monges salesianes i em van dir que no parles aquella llengua del dimoni, que nomes tenia que parlar el espanyol que era la llengua de deu. Fou la primera vegada que s’ofenia la llengua de ma mare. En aquell moment precís, sense saber-ho, vaig deixar de ser espanyol i catòlic per la resta dels meus dies.
Que el resultat del que avui es cou, serveixi perquè mai més ningú pugui agredir la llengua de la mare que és la llengua de l’amor.

2 comentaris:

Joaquim ha dit...

Tant de bo l'elecció d'avui no sigui la més important que haurem viscut, tant de bo com a mínim en visquem dues de més importants:
La primera la de la decisió
La segona, les primeres eleccions d'una Catalunya sobirana.
Ploro tan sols de imaginar-ho.

laura julian ha dit...

Per sort avui ja no en queden d' aquelles monges, i si , és cert hi ha cretins pel món, sempre n'hi haurà però a diferència de fa trenta anys avui la gent més jove no te pors de guerres passades perque els queden molt lluny i han estat millor tractats per la vida que els seus avis així que ...Per què no ? també era un somni impossible per a les "sufragettes" aconseguir el dret al sufragi i vet aquí! Encara ens queda molt de camí però la vida és això ja ho va dir el poeta , anem doncs ben encaminats ? Dins del meu cor espero que si, definitivament si