Homenatge a dues persones que no conec i a la vagada les tinc tan properes dia a dia, pam a pam. Si no fos per les xarxes socials, blogs, facebooks etc. mai els hagués conegut i tampoc estaria ara escrivint sobre les seves persones
Xavier Cuenca Colell
http://www.facebook.com/xavier.cuencacolell
Javier Arnott Álvarez
http://www.facebook.com/Javier.Arnott
http://bajoelsignodelibra.blogspot.com.es/
coses de la vida tots dos es diuen igual però s’escriuen amb diferent grafia per el lloc de naixement, per el que llegeixo en els seus diaris ell dos són molt bons amics i es rendeixen admiració mútua, cosa comprensible per el magnífic talent que es seus privilegiats cervells tenen en el seu contingut. A la vegada són tan diferents tos dos, el X. és explosiu com un castell de focs artificials en dies de festa major, festa major catalana però. És tan àries en la seva forma de composar els seus escrits, tot passió i irrefrenable per la exultant bellesa de les coses, com per combatre totes les injustícies politiques com socials. L’altre el J. És ben divers, ponderat i reflexiu, el volcà que porta dins seu, poques voltes l’ensenya. Quan opina sobre el que li fa mal es com un ganivet inflexible que se’t fica dins la carn. Son els dos amics desconeguts imprescindibles que m’alegren cada dia.
Com és que vaig topar amb ells? Doncs no ho sé. Segurament alguna imatge penjada en un blog d’un altre gent. El fet és que des de que els vaig conèixer, i crec que deuria ser pels mateixos voltants, encara que X. una mica abans, mai he deixat de llegir-los.
Tan un com l’altre tenen virtuts d’arqueòlegs intel·lectuals ja que estan sempre cercant gent valuosa en el passat que potser, perquè no s’han sabut vendre a preu alt, estàn pràcticament immersos en l’ignorància de la gent. Tant és que es parli de Vitin Maria Cortezo com de Carlos Barahona Possollo. Noms importants en el escriure de l’historia nostra i que si no fos per gent amb vocació d’arqueòleg quedarien enterrats per sempre mes en l’injust oblit.
Les seves aportacions a la meva vida cultural (eròtica i filosòfica) han estat i són cabdals dins aquest primers anys del segle XXI per la riquesa de noms i temes que diàriament m’omplen de joia la meva existència. Són el remei contra la grisó general que ens envolta enguany, tant cultural com política, els seus caps tan joves i tan frescos il·luminen les pantalles dels meus ordinadors i la pantalleta del meu nou flamant mòbil intel·ligent. I em preguntava perquè he llegit menys llibres en aquest passat curs que va acabar fa tant poc, la resposta és ben clara per culpa o gracies a les pagines que llegeixo a la xarxa, pagines noves, cultes, distretes i boges.
Es per tot el que aquí he explicat que tinc que repetir el meu agraïment al temps que dediquen cada dia en donar felicitat a gent predadora de bellesa com soc jo. Gràcies nens!
2 comentaris:
¿ Que he de dir ?, ara mateix estic aclaparat.
M’omple el teu escrit d’homenatge i la encertada definició que ens retrata.
El blog per mi es una teràpia a la que no puc i no vull renunciar ja que gràcies al fet de mantindré viva aquesta finestra al mon (?) em dona la vitalitat i ganes de continuar viu cada dia. Son cinc anys publicant, unes vegades encertades i altres que no tant, a cops valent i altres menys agosarat, això si, sempre amb ganes de fer-ho. El dia que em cansi o es faci avorrit i feixuc voldrà dir que no tinc res a compartir i aquest dia no voldria que arribes. Es la meva part fosca i a la vegada la que em omple de llum.
La J i la X defineixen tal com dius un mateix nom en dues persones diferents que comparteixen entre altres afinitats una tecnologia que aporta amb les seves eines el fet de donar lligams d’altre manera impossibles amb aquesta estranya vida i moment que ens ha tocat viure.
Del Sr. J. puc dir que li professo gran respecte i admiració a part duna amistat sorgida a traves dels nostres corresponents espais.
Moltes gracies Julianen i sigues com sempre ben vingut. Una abrasada Sr.
La veritat es que porto una bona estona pensat com agrair aquesta sorpresa, aquest detall que m'ha deixat bocabadat, la veritat es que no trobo les paraules adients i gracies sona molt pobre, massa pobre per expressar el que sento per les paraules que, no tant sols, m'has dedicat a mi si no també al meu admirat Xavier. crec que ambdós busquem no només uns certs nivells de plaer personal en la recerca de vides i obres que en certa mesura enriqueixin les nostres vides, obviant qualsevol tipus de servitud a allò que es defineix com moda i lliurem el producte de les nostres recerques a la contemplació, no solament nostra sinó dels altres, de forma oberta i generosa, esperant que algú a l'altre costat gaudeixi amb això de la mateixa manera que nosaltres ho fem al compondre les nostres entrades. Suposo que de vegades ho aconseguim i de vegades no, però una cosa és certa, a cada entrada lliurem un reflex, una part de nosaltres mateixos i una part de la nostra manera de veure i entendre la vida.
Axis que només em queda sumar-me a l'agraïment expressat per Xavier, i donar-te les més efusives gràcies per ser-hi.
Una forta abrasada Julianen.
Publica un comentari a l'entrada