L’antiquari
Townley es fa ver amb el bust romà de marbre a la segona meitat del segle
XVIII, la venda a Nàpols i el nom de la peça era Clytie i es va convertir en la
obra més valuosa de la col·lecció del antiquari. Uns erudits creuen que és el
retrat de Agripina, mara de Cal·lígula i avia de Neró, uns altres argumenten que
es tracta d’un treball ‘fake’ (fals) del segle 18
El fet es que la
obra d’art en marbre fos autentica o falsa fou molt famosa i reconeguda per les
gents d’aquells moments. Al any 1855, un
segle més tard de l’arribada del marbre a Anglaterra, uns famosos ceramistes
Copeland i Garrett van reproduir en porcellana bisquit el marbre romà per
festejar l’exposició universal d’aquells moments fent una copia reduïda per la
ma del escultor frances Charles-Eugene Delpech.
Aquestes porcellanes
es va fer molt populars perquè les cases burgeses de la època Victoriana podien
tenir a casa seva una peça de tant bon gust i delicada factura com la que s’exhibia
al British Museum, això si ali el marbre original.
Clytie, la copia
en porcellana, es va convertir en un
best seller en el seu moment encara que el British Museum hagués deixat el
marbre a la ombra per les seves certeses de que es tractava d’un frau artístic.
En la dècada dels
70’s al mercat dels divendres ‘New Caledonita Markets’ a Londres vaig veure un
bisquit gegant, brut i malparat i que desprès de molt regatejar amb el venedor
me la va oferir al últim preu de 5 lliures esterlines, amb molta cura la vaig
carretejar fins a Barcelona i un bon amic del mon del art, Delmiro Balart em va
dir on portar a la noieta per que la restauresin en el seu aspecte original.
Jo quan la vaig
comprar no tenia ni idea de la historia tremenda d’aquesta noieta blanca, sols
la fascinació de la bellesa va fer que lluites per baixar el preu i poder-la
tenir amb mi fins al dia d’avui.
Ara fa uns set
anys en una visita a Londres i per veure les noves instal·lacions de la copula
de vidre del British vaig tenir la sorpresa de que feien una exposició anomenada
‘Fake?’ allí s’esposaven totes les dubtes de moltes obres que ha estat
comprades i exposades com autentiques i en canvi els erudits han demostrat el
contrari.
La meva gran
sorpresa fou que en una urna de vidre estava una germana bessona de la meva
noia blanca, no estava exposat el marbre romà i no se perquè, la Clytie lluita
magnifica tota llustrosa i sota els focus, la van escollir com a símbol de una
obre que ben podria ser falsa però que a l’Anglaterra victoriana va ser famosa,
apreciada i estimada, desgraciadament el fet de ser d’un material tan fràgil
com la porcellana l’exèrcit de Clyties que devien infestar les bones cases de
Mayfair i Hyde Park, s’han anat trencant mica en mica i desapareixent de la
vista dels seus admiradors. La meva noia blanca per això es nega a sortir al
carrer i s’amaga que a casa venen criatures.
Nota: les Clyties
de dalt són del marbre presuntament
fals. Les Clyties de sota son de la porcellana rescatada del món sordit de
Dickens com és el New Calledonian Market
