Els freds sembla que queden enrere, la llum del mediterrani i aquest clima suau que tant ens envegen els del nord, ha tornat a casa nostra. El plaer de poder estar acariciat pel dolç abraçar del raigs de sol del efímer febrer i el agraït tornar a la sorra germana conformen un present envoltat de misteris i recels. El mar, sempre constant, ell mai et traeix si els saps interpretar, tot t’ho dona o tot t’ho pren, l’eterna constant dels nostres pensaments fets roca dura per tanta intolerància. Sols quedes tu, la platja nua i el cel blau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada