Nomes quatre hores separen aquestes dues fotografies, desprès d’un migdia a la platja de Sitges amb un sol esplendent, arribo a l’estació de França per anar al teatre TNT i em trobo que la boira freda, humida i espessa esta entrant per la bocana del l’estació, trencant per fer camí i amb l’idea de veure el parc de la Ciutadella emboirat el travesso i descobreixo un món misteriós del noucentisme parisenc pintat per Casas i Rusiñol. Una raresa a Barcelona que encara se’m fa més a mi per la comparació en la calor que havia passat estirat a la sorra de la platja feia tant poca estona. La natura és la que mana i nosaltres a obeir.
