Alguna vegada a la vida s’ha de dir: Prou! - Jo amb aquesta xicota ja ho he dit i penso que estic en el meu dret. No tinc temps per perdre i tampoc vull excitar la meva capacitat de resistència a les coses negatives. Aquesta dona, que te mostres visibles de que passa gana, molta gana, per el desmillorament físic muscular que es veu a les ultimes pel·lícules, ja no la puc resistir ni un minut més.
La primera vegada que la vaig veure a ‘Quiero ser como Beckham’ era una adolescent de 17 anys y tan ella com el film em va distreure prou, era allí una incipient lesbiana i donava el ‘physique du rol’ perfectament. Això era el 2003. En els 8 anys que han passat des de llavors no ha parat de fer cinema, títols molt interessants, el seu agent sap triar molt bé, l’ha convertit en una estrella del cinema mundial, tan a la seva Anglaterra d’origen com als Estats Units és respectada, valorada i pot triar i remenar entre cents de projectes.
Però jo ja en tinc prou, de interpretacions pèssimes, afectades i absurdes, te una manera de treballar que es basa en fer tics facials i posar morros de nena idiota. No la suporto més. L’he vist en deu pel·lícules, algunes d’elles, bones pel·lícules, i ja en tinc ben prou, potser quan sigui una dona feta, que l’home que la porti al llit, li faci engreixar quinze quilos i a cops de embranzides li tregui aquests ‘morritus’ de tarada i l’ensenyi a riure com una dona sencera, se la podrà a tornar a mirar, fils a les hores jo tanco l’aixeta.
Les pel·lícules que li he vist a part de la mencionada a dalt són: Expiación. Seda. Solo una noche. London Boulevard. En el limite del amor. Nunca me abandones. La duquesa. Love actually. Orgullo y prejuicio.
1 comentari:
Pues no es de lo peor del panorama actual, jajajajajajaja, que esta es de las que medianamente se salva. Así que menudos sofoc te debes de llevar con esa recua de Pin Ups con pretensiones de actriz que corren por ahí y ya no digamos de niñatos insulsos, que hay para dar, vender y regalar.
Publica un comentari a l'entrada