Avui hem anat d’acampada a la plaça Catalunya, volia veure amb els meus ulls i no amb la mirada tendenciosa quete la televisió, el que està passant a tot l’estat espanyol, reflexes per no dir copies de les Tunicies i els Egiptes i una llarga cua de països de tot el mon. La imatge que en vist, feia una mica de llàstima, eh vist nois mal preparats i mal alimentats, gent de mitja edat amb ganes de fer coses, coses utòpiques per els cartells que he llegit, els Botins, les Movistars, els Repsols i les Caixes totes es deuen fer un tip de riure de veure aquestes formiguetes que criden i es queden sense veu, inútil esforç, aquest no és el camí, el que he vist era penós, lleig i encara la Maruja Torres digui que tots aquest nois de la plaça ‘som nosaltres’ si ella s’acostés a aquest lloc, esborraria les paraules tot seguit. Tinc la esperança de que la acampada del Sol de Madrid sigui millor planificada, mes intensa y els resultats més calents, falta ens fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada