dimecres, 17 de març del 2010

Carta oberta a Sir Andrew Lloyd Webber


Estimat Senyor, Eminència o Altesa no se quin tractament he de posar doncs mai li he escrit una carta a un Sir espero em disculparà si el contingut d’aquestes lletres no li agraden però és que acabo d’escoltar els dos llargs CD’s de la seva ultima producció ‘Love Never Dies’ continuació absurda del seu èxit més clamorós, que no artístic, ‘Phantom of the Opera’



No se qui l’entabana’t per fer la continuació d’aquesta historia 25 anys desprès de l’altre, no feia falta, ni per la part econòmica ja que vostè es un dels artistes més rics del planeta i tampoc per la part artística ja que a l’historia de la musica vostè tindrà un lloc d’honor amb lletres d’or ja que te dotzenes de magnifiques cançons que han omplert de goig a les persones de mig món.



Sento dir-li Sir Andrew que he trobat la part musical escoltada d’una banalitat malaltissa, repetint-se en les formules emprades fins l’exasperació. Tots els valsets que sonen tenen un regust de cosa vella i ja escoltada i en quant a les veus no podien ser de pitjor registre ja que la nova Christine te la veu més desagradablement aguda escoltada últimament i els homes de veu cada vegada més fosques i avorrides.


Per acabar i no allargar-me li dic que vostè ha volgut fer una opera i li ha sortit un bunyol, aquest duets inacabables de 9 i 14 minuts, tan vuits d’inspiració i estètica carrinclona com deu ser la vostra persona a l’actualitat. Un consell reposi els seus èxits del passat i no embruti el seu nom amb coses com aquesta.
Ah!, i si amb aquesta obra guanya diners com amb la precedent tornaré a creure amb deu.