Estimat Gabriel,
El vincle que, des del començament de la dècada dels trenta fins al gener
de 1938, uní Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel ha esdevingut,
amb el pas dels anys, un puntal refermador de les seves respectives mitologies.
Rosselló s'ha fet, per haver merescut l'afecte d'Espriu, un jove encara
més encantador, més fràgil. Espriu, home d'alta experiència en el dolor,
ha consolidat, per mitjà de la mort de l'amic, el seu obscur saber. A
l'hora de retratar els dos personatges, la major part dels biògrafs s'ha referit
a la seva profunda amistat. Així, encara que hom ha reconegut influències
recíproques palpables, molt pocs han intentat traspassar el llindar purament
temàtic —tot i que sembla que actualment hi ha algunes investigacions
prou serioses en curs— per esbrinar què hi havia rera la capa més superficial
de l'elegia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada