Salvador i Bartomeu

Estimat Gabriel,

El vincle que, des del començament de la dècada dels trenta fins al gener

de 1938, uní Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel ha esdevingut,

amb el pas dels anys, un puntal refermador de les seves respectives mitologies.

Rosselló s'ha fet, per haver merescut l'afecte d'Espriu, un jove encara

més encantador, més fràgil. Espriu, home d'alta experiència en el dolor,

ha consolidat, per mitjà de la mort de l'amic, el seu obscur saber. A

l'hora de retratar els dos personatges, la major part dels biògrafs s'ha referit

a la seva profunda amistat. Així, encara que hom ha reconegut influències

recíproques palpables, molt pocs han intentat traspassar el llindar purament

temàtic —tot i que sembla que actualment hi ha algunes investigacions

prou serioses en curs— per esbrinar què hi havia rera la capa més superficial

de l'elegia

Aquelles plantes de negre fullam

Estimada Mercè,

Aquelles plantes grasses de negre fullam t’omplien de joia. Sempre en parlaves i jo poc t’escoltava. Un jorn em vas demanar de fotografiar-les ja que unes grosses i grogues flors havien coronat la fosca planta.

Cofoia et col·locares darrera el test i també al seu costat per fer un retrat darrere l’altre, havies anat a la perruqueria, estaves bonica i volies enviar copies fotogràfiques d’aquesta rara espècie del regne vegetal a totes les teves amistats allunyades de casa i de pas que et veiessin contenta i orgullosa de la teva frondosa terrassa plena de torretes florides de primavera, sí, la teva darrera floració que vas contemplar des de el porxo mirant les teves flors davant de la veïna cúpula italiana del col·legi religiós al front de casa teva.

Tinc aquí la fotografia ben prop del meu cor, es l’ultima fotografia que tinc teva. Aquest estiu quan vareu venir a casa no vaig pensar en fer-te uns retrats amb l’atabalament de les begudes i el menjar per tants amics, aquestes andròmines es queden al calaix i just quan tothom es fora és quan s’hi cau de que no hi ha hagut fotografies per recordar el tan bon dia viscut amb els amics de tota la vida.

Ara ho lamento, quan greu em sap no tenir un record teu de l’ultima volta que vas estar a casa meva.

Qüestionari Proust

Estimat Gabriel,

De quant en quant s’han de revisar els coordenades de la vida de cadascú i no hi ha millor manera que respondre a aquest senzill qüestionari, ara feia molt de temps que no el feia i aquí hi ha el actual.

Qüestionari Proust

01. El principal tret del meu caràcter?
Irreflexiu mutant

02. La qualitat que prefereixo en un home?
La simplicitat de la bellesa

03. La qualitat que prefereixo en una dona?
La magnitud de la maternitat

04. Allò que més estimo en els amics?
Sinceritat, tolerància, intel·ligència

05. El meu principal defecte?
Intransigència i no callar a temps

06. La meva ocupació preferida?
Llegir, escoltar musica, veure un musical a Broadway

07. El meu somni de benestar?
Uns braços càlids que m’abracen

08. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
Perdre la capacitat de commoure’m

09. Què voldria ser?
Cada vegada més invisible

10. On desitjaria viure?
A Barcelona prop del mar

11. Quin color prefereixo?
El groc

12. Quina flor prefereixo?
La rosa groga

13. Quin ocell prefereixo?
Cap en especial però menjo molt pollastre

14. Els meus autors preferits en prosa?
Leavitt, Cunningham i sobre tots Hollinghurst

15. Els poetes preferits?
Lorca, Cavafis i sobre tots Rafael de Leon

16. Els herois de ficció?
Jesucrist, Sant Sebastià

17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
La reina de Cobra, La esclava de Cartago

18. Els meus compositors predilectes?
Russos, francesos i alemanys, són molts

19. Els pintors predilectes?
Tot el renaixement italià i els decadents del segle dinou

20. Els meus herois de la vida real?
Tots els que estan en missions humanitàries per el món d’una manera anònima

21. Les meves heroïnes històriques?
Totes les que estan en missions humanitàries per el mon d’una manera anònima

22. Els noms que prefereixo?
Alexander

23. Què detesto més que res?
La prepotència dels poderosos i l’humiliació als dèbils i totes les religions

24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
Hitler, Stalin, Franco

25. Quin fet militar admiro més?
No admiro cap fet militar

26. Quina reforma admiro més?
El fet de que la classe mitjana sigui més nombrosa en aquest món

27. Quins dons naturals voldria tenir?
Saber llegir solfeig, saber tocar un instrument, entendre les matemàtiques

28. Com m’agradaria morir?
Desintegrat i sense deixar rastre

29. Estat present del meu esperit?
Parcialment terroritzat

30. Fets que m’inspiren més indulgència?
Tots els calguin per salvar la dignitat de la persona

31. El meu lema?
Mai és massa tard

Una de les millors cançons de tots els temps: Le Déserteur

http://www.youtube.com/watch?v=gjndTXyk3mw

El desertor 
Boris Vian

Sr President:
Jo us vull fer una carta
Que potser la llegireu
Si vostè té temps.
Acabo de rebre
Els meus papers militars
Per anar a la guerra
Abans de la nit de dimecres.
Sr President:
Jo no la vull fer
No estic a la terra
Per a matar a la pobre gent.
Això no és per enutjar,
He de dir-li,
La meva decisió és presa,
Vaig a desertar.

Des que vaig néixer,
Vaig veure morir el meu pare,
Jo vaig veure patir els meus germans
I plorar els meus fills.
La meva mare ha patit tant
Que és l'interior de la seva tomba
I es burla de les bombes
I se'n riu dels cucs.
Quan jo era un presoner,
Em van robar la meva dona
M'han robat l'ànima
I tot el meu estimat passat.
Demà de bon matí
Tancaré la meva porta
Al nas dels anys morts,
Aniré per els camins.

Pidolaré la meva vida
Per les carreteres de França,
De Bretanya a Provença
I li cridaré a la gent
"Negueu-se a obeir
Negueu-se a fer-la,
No aneu a la guerra
Negueu-se a sortir. "
Si cal donar la sang,
Aneu a donar la vostra,
Vostè és un bon apòstol
Sr President.
I si em perseguiu,
Previngueu als vostres gendarmes
No portaré armes
I que ells podran disparar.