Comèdia i drama

Estimat Gabriel,

Amb ocasió de l’anada ahir a veure ‘Mort de dama’ al Nacional i en el moment decisiu de donar una puntuació a l’espectacle que havia vist, cosa que faig sempre per recordar en el futur el passat llastrat de la meva mala memòria, vaig pensar que quan veiem un espectacle sigui de cinema o de teatre sempre som molt més generosos en qualificar a l’alça una peça dramàtica que no pas una comèdia que ens ha fet riure i passar una bona estona.

Això que et dic es un fet generalista que ens ha de fer pensar, si mirem els premis que donen les acadèmies de cinema i teatre cada any de tot el mon, veure’m que quasi el 95 per cent de les peces premiades sempre son de contingui’t dramàtic en detriment de totes les magnifiques comèdies que hi han en el mon de les arts des de l’antiga Grècia.

M’agradaria saber perquè valorem més una llagrimeta que ens cau en un moment emotiu o dolorós que no pas una grossa rialla que a vegades de tan forta també ens pot fer plorar.
Potser es degut al nostre temperament llatí i mediterrani mes adaptat a les estridències tràgiques que no pas al sarcasme humorístic que per altra banda portem sempre amb nosaltres a qualsevol conversa amb família, amics o companys de treball.

El fet de tenir el temperament burleta ens fa menysprear el fet còmic a dalt d’un escenari perquè ja el toquem a totes les hores del dia en la nostra quotidianitat.

Serà perquè estic cansat de llegir les negres pagines dels diaris, tan tristes i tan pessimistes que el fet de gaudir d’un bon espectacle que et faci riure fa que el preu elevat que has pagat per l’entrada et sigui molt menys dolorós i tornis a casa amb un parell d’arrugues menys de les que tenies aquell matí quan t’has llevat del llit.

M’oblidava... a ‘Mort de dama’ li vaig adjudicar 9 sobre 10