Soc un tros de carn exposada a la vitrina frigorífica de la xarcuteria del barri, tothom em pot mirar per decidir si se’m queda o no, si se m’emporta sencer o em talla a trossos per l’estofat. Soc també la prostituta darrera la finestra dels estrets carrers de Amsterdam o d’Hamburg, la que mira directament als ulls del client per fer-lo traspassar la petita porta que hi ha al costat de l’aparador, la que ho dona tot, la que rep visites, la que tanca les cortines, la que es treu les calces. Una diferencia si que ens hi trobem, i grossa, l’entrecot del carnisser te un preu, la dona rere la vitrina també, segons sa qualitat en els dos cassos. En canvi: Jo no cobro, ho faig gratis.
Per aquesta vida paral·lela cal disfressar la entitat i identitat de malifetes dels estranys per això el tenir un nom postís és del tot imprescindible. Jo vaig triar com nom de guerra el d’un poble de la Toscana tan propera que m’esqueia per lo bonic que era nom i poble com per la facilitat de convertir-ho en un bonic diminutiu, el nom: Bibbiena, el diminutiu Bibbi
Desprès de tants anys de fer vida retirada de les mirades dels homes posar-me anunciat en una fira, fou un xic dur de pair per les casolanes conductes apreses de mare i pare, calia no pensar en el que dirà la gent del poble, es xafarders de sempre que facis el que facis sempre hi haurà qui malament ho trobi. La decisió estava presa volia ser caçat, pescat, agafat, lligat, cuinat i menjat, el més aviat possible ja que el meu calendari hormonal ja quasi no existeix , calien els anuncis, ja. D’immediat i com més professional millor.
Bibbiena tenia que tenir un perfil esplendorós de fotografies i vídeos, la posada en escena no podia tenir cap defecte de forma i jo en aquells primers moments no tenia ni una sola fotografia que valgues mig la pena dels últims anys, jo era tan reaccionari a fer-me retrats que ara pagava les conseqüències de la meva tossuderia.
Sort de la campanya de promoció del nou mòbil de la poma mossegada que tots els meus amics en van comprar un i els hi va agafar la fal·lera de provar la càmera tan bona que el aparell oferia, sense saber com em vaig trobar amb un centenar llarg de fotografies on sortia jo sol o acompanyat, de totes elles vaig ver una selecció, vaig retallar qui molestava i vaig fer un petit àlbum a Internet així com un vídeo curt i vistós amb tot aquell material.
Uns llocs que amics comuns m’havien comentat per inserir els anuncis, buscar unes paraules per guarnir les fotografies que calia penjar i en un parell de dies ja estava la meva persona amb el nom de guerra recent estrenat donant voltes per tot el mon. La meva sorpresa va estar increïble quan vaig veure que tenia cua davant el negociet tot just estrenat de la més variada clientela des de el jove estudiant de tres palles al dia fins al decrèpit home que no s’aguanta els pets, una fauna i una flora dels més variats registres, tenia que fer tria i això em portà molta feina, estudiar cas per cas qui fou el més convenient por obrir-li la porta del consultori sentimental ‘Bibbiena te escucha’
Tot de cop vaig comprendre que aquella cua de gent necessitava molt més parlar de les seves vides solitàries que buidar les seves gònades, si per a mi fos, l’oficineta no hagués tancat mai, tanta era l’afluència de veus que cercaven la meva persona, les meves paraules, el meu basto que els sostingué per seguir endavant.
Però jo que hi guanyava en tot allò?, distret si estava, eren tantes les vides, les tragèdies de manca de pare, les vivències malviscudes que el meu cap vivia les pel·lícules en primera persona, va ser en aquella època quan vaig deixar de anar al cinema, vaig deixar de llegir llibres, les ficcions de la vida eren ara realitats i jo compartia el protagonisme amb tot aquell circ de immens abast. El contacte visual no em donava tot el plaer que el meu volcànic cervell necessitava, el que calia era inventar una variant del negoci que em permetis el poder tocar físicament als meus clients més escollits.
I si posava un llit a l’habitació neutral de la botiga? I si a part del consultori donava massatges relaxants? I si mentre es realitzava el massatge es continuava la teràpia d’autoajuda? I si posava un anunci addicional com ‘Bibbi masajes dialogantes’. Dit i fet amb un bon llit de fortes suspensions i el anunci addicional el negoci va florí com el ametller al més de gener, de tota la clientela d’homes de les més variades provinences en triava els que a primer cop d’ull creia que serien més bonics, i amb més lluentor físiques per oferir-les el complement gratuït del massatge retòric, quasi la majoria deien que perquè no, o anaven a un rotund sí d’immediat.
I es així com aquell llit de la cambra neutre es va omplir de la bellesa més absoluta mai imaginada tenir sota el meu cos nu el cossos inerts te tots els deus de l’estatuària grega i romana, dòcils, quiets, esmorteïts explicant les seves emocions, les seves coses, les seves dèries mentre les meves mans olioses recorren replecs, muscles i orificis, mans que apreten i acariciem, mans que pessiguen i mans que rellisquen, llavis que besen i galtes que es contrauen.
Una prudent dosificació en la dedicació en aquest nou negoci és ara l’únic que cal. No fora una bona idea caure en la desmesura de morir d’èxit, la cua de clients en llista d’espera no para de créixer. El filtratge és fa cada vegada més difícil. L’èxit del negoci és a totes llums de l’abast de tothom, la família ja no es parla amb mi, molts del amics també m’han deixat de banda, la meva nova imatge els embruta l’anima, però el consultori no tanca, i el llit de massatges està esperant el nou cos del client 118 que aviat serà untat com sempre amb la ‘Crema vitalizante de Aloe Vera’
