El seu món, petit però intens.

Nenis, estiu 2013

Unes amigues ben particulars provinent d’un altre galàxia

El quadern oblidat

Un quadern oblidat en un prestatge que quasi mai no neteges, notes ràpides i esborronades de dies pretèrits, pensaments i vivències de fa quasi quinze anys, són un altra mena de retrats o fotografies d l’anima, és endintrar-se en el que era i sentia la teva persona, dur treball però molt plaent.

Glenn Bishop

Tens 18 anys i els has viscut dins una opressiva dictadura assassina, encara que tu no et apercebies d’aquesta situació dramàtica. Això ho vius el mes d’octubre de 1961 Coneixes uns amics gais d’una tendència més aviat intel•lectual i liberal, un d’ells te unes revistes minúscules americanes, que no fan ni un pam d’alçada i que el contingut es una cosa mai vista a Espanya: homes preciosos despullats. Les revistes tenen noms diferents, Adonis, Body beautiful, etc. Tu clar, en un estat reprensiu i de ranci cristianisme com el teu, mai has vist uns homes així retratats amb tota naturalitat i bellesa, la nuesa es prohibida. Pensa que aquí triomfa el Meyba (prou sexy i excitant que el trobàvem). En totes les revistes s’hi troba un noi bru de pell y cabell que porta per nom Glenn Bishop, sempre en actituds esportives i perquè no, heroiques a vegades ve acompanyat d’un noi ros que porta per nom Richard Alan i que des de la nostra foscor imaginem que són parella i que viuen feliços en las platges sensuals de Califòrnia. El xicot Glenn va ser molt famós als anys finals de la dècada dels 50 i durant els 60, nomes en el camp de la fotografia artística destinada als gais principalment, no tinc constància de que mai passes a fer cap film ni porno ni dels altres. Amb el pas del temps deixà completament el món d la imatge i el seu record es fongué diluït en la boira del temps. Les seves imatges campegen per la web i moltes persones de edat ben tendre li rendeixen homenatge a les seves imatges encara que podria ser, per edat, el seu propi avi.

Un dia de Corpus a Sitges

Seixanta anys, un llarg camí...

Els encants vells

Al mercat de trastos vells de la plaça de les Glories, els altaveus anuncien el tancament per sempre dins de pocs dies. El proper mes de juny un nou mercat de arquitectura gegantina i agosarada s’obrirà a uns cent metres del vell i maltret mercat de la fira de Bellcaire, el seu nom original, orígens del segle catorze i ubicats a les Glories des de 1928. Aquests 15.000 metres quadrats és destinaran a altres coses necessàries per la ciutat quan de nou tornin els diners al calaix del senyor batlle. Aquests colors que tenen les parades sota el sol de justícia a ple estiu i i amb el fred del hivern quan bufa el vent no seran el mateix al nou edifici, mig tancat, mig obert, però que ni de lluny fan la dimensió enorme que te el actual vell mercat. Tot és una incògnita a resoldre en breus dies, de moment m’he passejat per tots els carrerons, recordant aquells dissabtes al mati que amb en Lluis anàvem sistemàticament a les mateixes paradetes per veure si la peça especial hi apareixia, la sorpresa, la troballa, l’objecte imprevist, tot això és el que els Encants Vells et donava i encara et dona si tens el ull viu i com un voraç falco caus sobre la peça bona en mig de tota la ferralla que res no val, jo aquesta virtut, la del ull viu, al reves d’en Francesc no la he tingut mai, per això només m’he pogut comprar unes precioses sabates d’estiu per 5 euros.

Santa Rita del carrer Hospital

Set hores del mati del dia 22 de maig. I com cada any les roses vermelles de santa Rita acampen al carrer del Hospital per entrar-les a dintre i beneir-les. Porta sorts de sempre i ara més que mai que la sort es fa més imprescindible perquè el poble pateix i els miracles escassegen. Tradicions centenàries, de avies a mares i de mares a filles, santa Rita, la baldufa de l’església de sant Agustí rep els ciris i les roses amb confiat somriure. La seva clientela és de quasi tot de dones i en el moment que la veu ensucrada del capella els hi demana de enlairar els rams de roses per fer-les beneir l’esclat d’un jardí de roig vermell apareix sobre els seus caps i la Rita ens fa l’ullet.

20è Memorial Internacional de la SIDA

I un altra any per recordar als amics, companys i germans que han mort per aquesta pandèmia. Un acte perfectament orquestrat i elaborat amb minuciós detall i molt amor. El dir un nom al aire i llençar una flor a la terra es un acte compartit per tots els que hi assistírem, moltes vegades amb llàgrimes als ulls.

Paula 05.05.2013

House of dolls

by Francesc Reina