Montse, la nena petita que tràgicament va morir a l’edat de quatre anys
Montse, un àngel que va tenir una vida difícil els pocs anys que va viure.
Montse, la nena que vint-i-cinc anys després de la seva mort la vaig ofendre en una violenta conversa telefònica amb la seva mare.
Sempre que penso en ella li demano perdó en silenci per un dels pitjors pecats de la meva vida, haver-la mencionat amb una mentida sobre ella per ferir a la seva mare, una de les persones més perverses i ignorant que he conegut mai i que teníem a la família constantment, era la dona del meu padrí.
Montse, avui et demano perdó públicament.
La meva cosina germana Montse va néixer amb la premissa que seria sempre filla única, ja que la seva mare va ser advertida que mai més podria tornar a parir un nou fill, aquesta nena va ser víctima d’una mare que amb només quatre anys ja li va fer aprendre les hores del rellotge i va ser al.leccionada per avisar a la seva mare de quan havia de prendre les medicines quan estava refredada o qualsevol altra petita malaltia habitual als infants.
Un dia menjant una oliva la nena va parlar amb la mare i el pinyol de l'oliva se li'n va anar per la tràquea a la zona respiratòria i s’ofegava, vivia prop de l'Hospital Clínic i les urgències de l'hospital la van portar amb una ambulància el més ràpid que van poder a les urgències del Clínic, allí la van operar immediatament fent-li una traqueotomia amb èxit, quan va sortir de l'UCI la van portar a una habitació a planta, habitació compartida amb altres malalts.
Al cap de pocs dies la mare no li agradava gens que la seva filla estigues a la mateixa habitació amb altres malalts i va organitzar el trasllat de la petita amb ambulància a una petita clínica privada que els pares tenien al costat de la casa on vivien i allí sí que la nena podia tenir una habitació individual i la mare ho tenia més còmode per anar a veure a la seva filla.
Aquell mes de febrer va ser un dels més freds en anys per estadístiques i en el trasllat del Clínic a la clínica privada la petita va agafar un fred que en poques hores degut al seu estat postoperatori es va convertir en pulmonia greu, no es va poder fer res per millorar el seu estat i en pocs dies moria. Una mort injusta a causa de la intransigència d’una mare tan perversa com ignorant.
Uns pocs anys més tard se li va ficar al cap a aquella pèrfida dona que volia adoptar una criatura, com tenien molts diners no ho van tenir difícil i ella no va voler una nena sinó un xicot i que fos més gran que la filla que havia perdut. Van adoptar un nen de 8 o 9 anys que es deia Ignacio, el vam conèixer tota la família a aquell nen, però al cap de quasi un any no li va agradar prou a aquella dona i el va tornar al orfenat d’on l’havien tret. Quan ens vam assabentar d’aquest fet i vam pensar en quina situació mental el pobre Ignacio tornava a aquell lloc d’acollida ens va trencar el cor.
Amb tota aquesta història el meu padrí, un calçasses impresentable sempre va deixar fer a la assassina esposa el que va voler sense dir ni piu, ell era igual que ella.
