El meu nou enredo És que no sé com dir-li, és una situació tan especial. Jo sortint d'una relació de dol per defunció, això va ser la primavera del 2022 i jo pensant que mai més a la vida podria endreçar la meva vida, jo plorant per dins i per fora, encara porto el seu penjoll al coll, no me'l trauré per res, van ser quinze anys de relació i el vaig plorar molt, fins a l'últim respir, ja que fins i tot li vaig fer unes fotografies per tenir aquell últim record de tota la felicitat que m'havia donat. Ara en tinc un de nou i més nou perquè és més jove tot just ens vam inaugurar la primera setmana de juliol d'aquell mateix any, jo mai hagués pensat que el podria substituir amb tanta rapidesa, però la carn és feble i aquest nou enredo que tinc en una nova situació estètica em carrega d'energia i gràcies a les bones arts del nouvingut podria dir-se que el meu goig i plaer és més intens.
No li puc fer fotografies perquè treballa ales fosques de manera oculta i subterrània, millor dit, subaquàtica. El que sí que he pogut fotografiar és el seu cervell o comandament, molt senzill, una petita caixa discreta i anodina, mai podries imaginar la quantitat de filigranes que té aquesta caixeta en forma de taüt, potser per enterrar el record de l'altra que està allà al segon pis fent malves. Però jo el seu penjoll blau no mel trauré per res. Amb el nou flirt ja fa nou mesos que ens trobem, tot un embaràs, veurem que sortirà de tot això.
