Valldoreix

Aquesta casa que el meu pare va comprar als anys 50 i que vàrem estrenar, com de mica en mica es va anar decorant omplint i enjardinant.

 Aquesta casa que va viure el meu despertar a l'adolescència, que tots els records que d'ella tinc sempre tenen un regust amarg i mai he sabut per què.

 Aquesta casa que avui he trobat a la internet gràcies al Google imatges i de la que he pogut fer unes quantes captures de fotos dels quatre cantons de la seva arquitectura.

 Aquesta casa que era de color blanc quan era nostra ara és groga amb el nou propietari que també ha fet unes considerables millores en l'engrandiment de la seva capacitat amb obra de paleta i molt de vidre a la part de la darrera, la més fosca, la de cara al nord.

 He viscut a molts llocs, moltes adreces, molts paisatges, molt pobles, Valldoreix és tan sols un d'ells.


 

Buró

Carlos Buró, amic des de fa quaranta anys, un Àries ple de talent emparentat amb una generositat immensa, treballador infatigable i model a seguir i admirar, ja que ara en els seus noranta anys exposarà dins de pocs dies una obra totalment nova i creativa, no es tracta d'una mostra retrospectiva de tot el treball d'una vida, sinó de peces magistrals de factura recent, tot un miracle com es pot veure en el tipus de pintura que l'artista fa, res fàcil, res de pintures per sortir del pas com tal d'emplenar parets de la galeria d'art.

En rebre el catàleg de l'exposició a Saragossa i llegir la seva història com artista i en veure les pintures mostrades sobre el paper només em cal expressar la meva admiració per l'artista així com l'agraïment per l'amic per tots els bons moments que hem estat plegats compartint vida escoltant les seves històries divertides, iròniques, embogides i surrealistes, ja que en Carlos Buró és tan bon narrador de faules com ho és com artista plàstic.

Molta sort, amic!