Es tres Julians amb cara de felicitat

Montserrat Caballé 85e aniversari

El silenci dels 85 anys que la soprano Caballé acaba de acomplir és sospitós de vergonya, por, del no em vull mullar o del ja s’ho faran, un trist aniversari, una data emblemàtica (85) el de la millor soprano que mai ha estat en la historia del nostre país, i en concret en la ciutat de Barcelona.

És del tot indubtable el talent i les qualitats artístiques de la soprano catalana, amb una carrera plena de llum i gloria per molts anys i molt intensa, amb una discografia de esgarrifança quan se l’estudia a fons, per sort per tots nosaltres aquí queda la seva empremta pel futur i per l’historia i sempre es podrà escoltar la seva única veu i el seu art en saber-la donar amb alguns sons mai escoltats fins que ella ens els oferí magistralment.

Torno al seu 85e aniversari, al silenci oficial i privat, al posar a sobre la taula els seus errors en els 20 anys darrers de la seva vida, que són molts, ho se, defraudar hisenda, declaracions politiques poc afortunades, anuncis de Nadal nefastos, voler ficar a la filla en el món del art en recitals desgraciats per les dues veus, allargar una carrera fent mal al prestigi del seu mite, i moltes altres coses que oblido, però... que en fem dels altres gloriosos 22 anys precedents des de el 1962 i la seva Arabella al 1984 i la tambe unica Herodiade dos fets remarcables a la seva llarga historia d’aquell Liceu tan enyorat?

Trist final per la millor i més internacional artista del món de la lírica que ha donat casa nostra i com no estic per passar comptes amb el que no m’agrada de la diva, vull només parlar del que m’agrada, i és molt, ja que el que ella m’ha ofert  cap altre m’ho ha donat abans i per això trenco el silenci en el seu 85e aniversari d’una Àries compulsiva, exagerada i única.