Tinc un germà que és la repèra, el dilluns era el seu
aniversari, 89 anys, poca broma.
Porta unes de setmanes a casa amb molt poca mobilitat
ja que pateix d’una lumbàlgia fins ara molt dolorosa, la Roser, la seva dona, també
fora de casa, al hospital per una fractura de fèmur i les tres filles de bòlit
per atendre les necessitats tan especials en aquests moments dels seus pares.
Aquest es el panorama familiar.
Doncs bé el dilluns vaig anar a felicitar-lo i explico
el perquè he dit que el meu germà era la repèra, un s’imagina que en aquest
ambient farcit de medicines, metges i quiròfans el tema de conversa serà
monotemàtic, doncs sí ho va ser i bastant però no del tema que jo imaginava, el
tema que ell va treure va ser una pel·lícula de llarga durada que havia vist i
l’havia causat una molt forta impressió, el títol ‘Dancer’, jo de entrada
l’escoltava amb més educació que no pas interès però ell va insistir en el
argument de la historia del ballarí ucranià que es deia Sergei, no recordava el
cognom, al dir-me que era el ballarí estrella del Royal Ballet , vaig buscar al
Google i va sortir un Sergei Polunin, li vaig dir aquest nom al meu germà i va
dir: Sí, és aquest.
Va seguir parlant de molts aspectes de la pel·lícula i
li vaig dir que faria tot el possible per aconseguir-la.
En arribar a casa vaig cercar la manera de tenir una
bona copia del film Dancer, una vegada a les mans i amb molt bona qualitat, 90
minuts, la vaig veure amb molt interès i lo sorprenent es que es un film molt
interessant perquè encara que el ballet es el tema principal, moltes altres
coses de la condició humana estan presents en tota la pel·lícula.
Que bonic que el meu germà Ricardo en moments no del
tot fàcils, s’emocioni i s’interessi per coses i aspectes relacionats en el món
de les Arts, es la marca de fabrica, els seus pares així eren, com també ho són
les seves filles.
Feliç 89
