24 de març del
2075
NEN. Són
setanta cinc anys, ja comença a ser una edat, no diré, venerable, però, si
important.
Tens
bona salut i desitjo que en compleixis molts més.
Però tot
això de complir massa anys, te un
inconvenient sentimental.
Molts
bons amics, han estat impacients per abandonar aquest món i, sentim la seva
absència i els records de temps més feliços, que ai las, ja no tornaran.
L'esperança,
és cada cop més migrada, i per això hem de viure cada moment, com si fos el
darrer i fer el que ens vingui de gust, anar a contracorrent, de les males
notícies i averanys, poc satisfactoris.
I, així
viuràs mes assossegat i com deia el nostre Joan Maragall, "quan vingui
l'hora de temença en que s'acluquin els nostres ulls humans",
tindràs la satisfacció de que has viscut i has fet el que t'ha agradat, que, no
tots ho poden dir.
una forta
besada del teu germà. el Tete.
