El meu nen de Montjuic, el meu heroi de sempre, de
tota la vida.
Ara envoltat d’heures que s’arrapen a la immaculada
pell del jove lluitador.
Si el servei de conservació d’obres publiques no pren
mides i no fa anar a Parcs i Jardins del
Ajuntament e retirar amb cura aquelles branques perilloses per la conservació i
estabilitat de la escultura amb pocs anys ja no hi serem a temps.
Potser si que la gent del Ajuntament els hi fa gracia
que aquestes tiges de fusta i verd vagin cobrint cada any una mica més la nuesa
del guerrer, fins que d’aquí molts anys agafi la forma d’un goril·la de fulles
verdes i ser milers de vegades fotografiat, pels simpàtics turistes que cada
any van per milers al proper MNAC.
