Desprès d’una llarga vida de treballs forçats però amables, desprès d’un tems indeterminat que va del 17 als 20 anys, aquest matalàs guarnit de setinades flors se’n va al geriàtric. En aquell llunyà moment el van escollir per ser un bon matalàs, del milloret que en aquells moments es trobava a les botigues d’estris del llits. Volíen que fos d’un ample generós, 150 cm, que en aquells moments que parlo, el normal fou 135 cm. La llargada de 180 ja era la correcte per les mides dels ocupants del nouvingut. Aquest matalàs ha tingut la immensa sort de no haver suportat dies sencers de visitants de dia per malalties o accidents, com a molt un parell de dies per un refredat fort. I en canvi aquest suau i ferm suport de cossos en horitzontal ha tingut una vida plena i lluminosa explicada amb Cinerama, DeLuxe Technicolor y fins i tot Imax adventures. Ara en el seu recolliment de tercera edat del món dels matalassos tindrà temps de pensar en tot el que ha estat la seva vida amb tantes estones tranqui-les com altres de convulses i agitades. Potser li vindran ganes d’explicar als altres matalassos i canapès del geriàtric tot el que recorda, de les aventures viscudes y perquè no dir-ho, suportades amb resignació a les seves espatlles, sobre tot en els últims anys de la seva existència en aquella habitació espaiosa, tan propera de l’església dels Josepets i que deu el perdoni per aquells mal pensaments.
