Seixanta anys, un llarg camí...

Els encants vells

Al mercat de trastos vells de la plaça de les Glories, els altaveus anuncien el tancament per sempre dins de pocs dies. El proper mes de juny un nou mercat de arquitectura gegantina i agosarada s’obrirà a uns cent metres del vell i maltret mercat de la fira de Bellcaire, el seu nom original, orígens del segle catorze i ubicats a les Glories des de 1928. Aquests 15.000 metres quadrats és destinaran a altres coses necessàries per la ciutat quan de nou tornin els diners al calaix del senyor batlle. Aquests colors que tenen les parades sota el sol de justícia a ple estiu i i amb el fred del hivern quan bufa el vent no seran el mateix al nou edifici, mig tancat, mig obert, però que ni de lluny fan la dimensió enorme que te el actual vell mercat. Tot és una incògnita a resoldre en breus dies, de moment m’he passejat per tots els carrerons, recordant aquells dissabtes al mati que amb en Lluis anàvem sistemàticament a les mateixes paradetes per veure si la peça especial hi apareixia, la sorpresa, la troballa, l’objecte imprevist, tot això és el que els Encants Vells et donava i encara et dona si tens el ull viu i com un voraç falco caus sobre la peça bona en mig de tota la ferralla que res no val, jo aquesta virtut, la del ull viu, al reves d’en Francesc no la he tingut mai, per això només m’he pogut comprar unes precioses sabates d’estiu per 5 euros.

Santa Rita del carrer Hospital

Set hores del mati del dia 22 de maig. I com cada any les roses vermelles de santa Rita acampen al carrer del Hospital per entrar-les a dintre i beneir-les. Porta sorts de sempre i ara més que mai que la sort es fa més imprescindible perquè el poble pateix i els miracles escassegen. Tradicions centenàries, de avies a mares i de mares a filles, santa Rita, la baldufa de l’església de sant Agustí rep els ciris i les roses amb confiat somriure. La seva clientela és de quasi tot de dones i en el moment que la veu ensucrada del capella els hi demana de enlairar els rams de roses per fer-les beneir l’esclat d’un jardí de roig vermell apareix sobre els seus caps i la Rita ens fa l’ullet.

20è Memorial Internacional de la SIDA

I un altra any per recordar als amics, companys i germans que han mort per aquesta pandèmia. Un acte perfectament orquestrat i elaborat amb minuciós detall i molt amor. El dir un nom al aire i llençar una flor a la terra es un acte compartit per tots els que hi assistírem, moltes vegades amb llàgrimes als ulls.

Paula 05.05.2013

House of dolls

by Francesc Reina