Avui era al metro per anar al club a fer
una mica de exercici i he vist una gent molt diferent a les dels altres dies. La
gent del congres dels mòbils.
De sobte he tingut el rampell de no
aixecar-me a l’estació que em tocava per anar al meu club i he decidit ficar-me
entre ells i seguir on ells anessin.
Al baixar a l’estació de Espanya amb
tot el gruix d’homes, ja hi havia dotzenes de voluntaris que amb uns rètols t’indicaven
quines passes havies de fer per anar al tren que et porta a la Fira.
Jo com un d’ells fent pinya. El tren de
la fira anava ple com una llauna d’anxoves, sort que no eren més de tres
estacions.
I a la fi la llum, per primera vegada
veia la plaça Europa, freda i desangelada, trepitjant-la, ja que nomes de lluny
l’havia divisat.
El lloc de la fira del mòbils es molt
lleig i sense cap gracia, però segur que les autoritats la veuen molt paca i
confortable.
La policia estava aguantant com podien
una manifestació dels treballadors de la Movistar, sí la del Rato i el gendre,
per uns companys injustament acomiadats.
M’estrena’t en la plaça Europa, la Fira
i voltants en el congres més important que es fa a España, no podia ser d’un
altra opció, facis el que facis fes-ho per la porta gran. I també he fet una
mica d’exercici de puja i baixa.
