Jardins del turó del Putget

A menys de deu minuts de casa, caminant, tinc un jardí incomparable, un jardí salvatge i mediterrani, amb unes vistes espectaculars sobre la ciutat, abastant milles i milles de mar blau. Estic parlant del turó del Putget. Doncs bé avui per les casualitats de la vida he tingut que anar a una oficina de UniPost per recollir una carta important (abonaments) i casualment aquesta oficineta del correu està als peus del turó i molt propera a una de les entrades del jardí. El que vaig a dir ara és mereixedor de disciplina anglesa amb vara o regleta.

Amb més de cinquanta anys que fa que visc a aquesta casa on estic escrivint això i a tocar del Turó del Putget, mai de la vida hi havia posat els peus. Perquè? Segurament són tendències. Els hàbits de la gent de Gràcia de baixar al centre i quasi mai pujar cap a la muntanya, costa amunt, amb una pendent molt pronunciada no gaire freqüent pels nostres barris.

El fet és que avui a quarts de dotze del migdia no havia un anima per els camins i les escales del bonic jardí, tan sol els afortunats jardiners cuidant les plantes, dic afortunats perquè de totes les feines municipals és aquesta l’única que em fa certa enveja, alcalde inclòs en el paquet. Les cases que les seves terrasses i balcons donen cara al parc tenen el privilegi de estar enfrontats a una natura tan salvatge com esplendent, segona enveja del dia. Més disciplines als malucs. És tan maco veure com brillen els vidres de les finestres de la ciutat de Barcelona fent-li competència a la lluentor del mar tan lluminós i tan nostre. 

La Diada 2012

un onze de setembre ben especial

Una experiència a recordar (Ioga)

Una vegada per casualitat vaig veure un anunci al Internet d’una mena de ioga que feien al USA que anomenaven naked yoga. Es tractava de fer els mateixos exercicis que faig de sempre al meu gimnàs però amb la peculiaritat de que es exclusivament per homes i a més has d’anar completament despullat, tant els que prenen la classe com el professor de ioga. Hi ha uns vídeos que vaig baixar-me d’aquest tipus de ioga que es molt sexy i excitant i moltes vegades mels mirava a casa en pla contemplatiu.

http://www.youtube.com/watch?v=qReWzWseeCo

Sempre que ho pensava em deia quina llàstima que aquí no hi hagi una cosa semblant i a la vegada maleïa una mica el meu país, però...

Aquest estiu vaig veure a la revista Nois, mentre estava a Sitges, que a Barcelona hi havia una classe de ioga que en deien ’Yoga desnudo para hombres’, cada dilluns, carai això és allò d’Amèrica em vaig dir i tot seguit vaig trucar al telèfon que hi havia al anunci.

Em van donar hora pel 3 de setembre ja que era el primer dilluns que jo tenia lliure, em van diré el preu, molt raonable i que tenia que portar una tovallola i prou.

Ahir em vaig anar tot seguit i amb uns nervis de cal deu cap el casc antic, una casa senyorial i a les 20:15 em van obrir la porta de entrada nomes érem quatre alumnes i el professor, la casa impressionant, res a veure amb un gimnàs, una sala perfectament restaurada d’un palau del segle dinou amb artesanats i motllures d’època, una habitació en contacte am la sala gran per despullar-te i a les 20:30 va començar una de les experiències mes rares i excitants de la meva vida, en total érem set alumnes un de menys de 30, cinc en la quarantena i jo, completament al·lucinat per el que estava vivint.

La classe va durar 90 minuts, va ser fortíssima, extenuant, perfecte. Ioga de primera qualitat i això que jo en conec uns quants i el fet de estar rodejat d’homes suats dins un silenci monacal i en estat mental de meditació alliberadora va fer del dia d’ahir una fita molt difícil de oblidar

Homenatge als dos Xaviers

Homenatge a dues persones que no conec i a la vagada les tinc tan properes dia a dia, pam a pam. Si no fos per les xarxes socials, blogs, facebooks etc. mai els hagués conegut i tampoc estaria ara escrivint sobre les seves persones

Xavier Cuenca Colell

http://www.facebook.com/xavier.cuencacolell

http://xacc.blogspot.com.es/

Javier Arnott Álvarez

http://www.facebook.com/Javier.Arnott

http://bajoelsignodelibra.blogspot.com.es/

coses de la vida tots dos es diuen igual però s’escriuen amb diferent grafia per el lloc de naixement, per el que llegeixo en els seus diaris ell dos són molt bons amics i es rendeixen admiració mútua, cosa comprensible per el magnífic talent que es seus privilegiats cervells tenen en el seu contingut. A la vegada són tan diferents tos dos, el X. és explosiu com un castell de focs artificials en dies de festa major, festa major catalana però. És tan àries en la seva forma de composar els seus escrits, tot passió i irrefrenable per la exultant bellesa de les coses, com per combatre totes les injustícies politiques com socials. L’altre el J. És ben divers, ponderat i reflexiu, el volcà que porta dins seu, poques voltes l’ensenya. Quan opina sobre el que li fa mal es com un ganivet inflexible que se’t fica dins la carn. Son els dos amics desconeguts imprescindibles que m’alegren cada dia.

Com és que vaig topar amb ells? Doncs no ho sé. Segurament alguna imatge penjada en un blog d’un altre gent. El fet és que des de que els vaig conèixer, i crec que deuria ser pels mateixos voltants, encara que X. una mica abans, mai he deixat de llegir-los.

Tan un com l’altre tenen virtuts d’arqueòlegs intel·lectuals ja que estan sempre cercant gent valuosa en el passat que potser, perquè no s’han sabut vendre a preu alt, estàn pràcticament immersos en l’ignorància de la gent. Tant és que es parli de Vitin Maria Cortezo com de Carlos Barahona Possollo. Noms importants en el escriure de l’historia nostra i que si no fos per gent amb vocació d’arqueòleg quedarien enterrats per sempre mes en l’injust oblit.

Les seves aportacions a la meva vida cultural (eròtica i filosòfica) han estat i són cabdals dins aquest primers anys del segle XXI per la riquesa de noms i temes que diàriament m’omplen de joia la meva existència. Són el remei contra la grisó general que ens envolta enguany, tant cultural com política, els seus caps tan joves i tan frescos il·luminen les pantalles dels meus ordinadors i la pantalleta del meu nou flamant mòbil intel·ligent. I em preguntava perquè he llegit menys llibres en aquest passat curs que va acabar fa tant poc, la resposta és ben clara per culpa o gracies a les pagines que llegeixo a la xarxa, pagines noves, cultes, distretes i boges.

Es per tot el que aquí he explicat que tinc que repetir el meu agraïment al temps que dediquen cada dia en donar felicitat a gent predadora de bellesa com soc jo. Gràcies nens!

Resume Kurs 2011 2012

Amb el primer de setembre comença el primer dia del nou curs i amb això l’hora de fer balanç del que ha estat el darrer curs, comencem...

Ballets: 2 – cap extraordinari, correctes i prou.

Cinema al cine: 2 – res de destacar, poc i vaig encara i aniré menys.

Concerts: 11 – el millor L’Himne de la natura de Dvorák dirigit per Jakub Hrusa.

Cinema vist a casa: 216 – and the winners are... Sondheim: A celebration at Carnegie Hall, L’illusionnieste, Downton abbey season 2, 50/50, The phantom of the opera at the Royal Albert Hall, The sound of music.

Expo: 24 - gran collita tres d’extraordinàries, Yves Saint Laurent, Goya Llums i ombres, En un desordre absolut

Llibres: 8 – un sol mitjanament recomanable, Mi movida de Pérez-Mínguez.

Operes: 6 – Cap d’elles mereix ser mencionada

Teatre: 46 – per sobre de tots Follies, però molt bons espectacles cada un pel seu cantó, L’any que ve serà millor, Un fràgil equilibri, Qui té por de Virginia Woolf?, La Ciutat, Splenda, Hedda Gabler, En la luna, Campanades de Boda, El sexe dels àngels, Pallarina, poeta i puta.

TV: 16 – el millor Parsifal de Philippe Jordan una mica per sota però també extraordinaris, Gala Bolshoi 28/10/11, Ariadne auf Naxos amb Koch i Fleming, Tony Awards 2012, Mad Men 2012, Mozart Missa Longa amb Harnoncourt, La Boheme amb Netrebko i Beczala

Xerrades: 2 – sense menció per insignificants

I per acabar 146 sessions més o menys intenses, més o menys reeixides d’activitats físiques.