Reynaldo Hahn

Aquest music molt famós en el seu temps tan per la seva vàlua com a compositor de cançons i intèrpret de piano com per el seu encant personal. Va fascinar la societat artística de Paris i com no també a l’alta societat. El seu físic, tan seductor aleshores, li obrí les portes de grans cases, mansions i palaus, va coquetejar amb les dones però es fica al llit dels homes.

Si aquí el menciono és perquè va ser el gran amor de Marcel Proust que en moltes cartes escrivia que desprès de sa mare la persona que més estimava i admirava fou en Reynaldo Hahn, de ben jovenet i fins a la mort va tenir aquest sentiment encara que la relació sexual no va tenir gaire durada precisament per comportament de papallona d’en Proust tan impossibilitat de ser fidel a una persona.

Frantisek Kupka

Estimat Gabriel,

Ja ho t'he dit moltes vegades, trobo que aquest artista te el nom mes sonor i lluminós dels pintors diguem-ne contemporanis, però el que vull dir aquí no es parlar precisament del seu nom sinó de la seva fantasia volcànica que es pot veure en quasi totes les seves obres.

No soc gaire amant per no dir gens de la pintura abstracta però hi ha casos extraordinaris que lluny de tan sols acceptar-la em fa embogir per l’impacte que les seves vibracions em produeixen, aquest és el cas del pintor Kupka

Veure en directe una exposició tan complerta com la que presenta la Fundació Joan Miró es un plaer inoblidable, un goig impagable per el que escoltes quan veus la seva obra. Sense ell saber-ho va explicar amb colors les musiques més contundents i exaltades, hi podeu veure Xostakòvitx, Ravel, Scott Joplin i tants d’altres.

Un regal per viure a la metròpoli, compensació que mereixem per tantes altres penalitats infligides

Mercè 08/01/10

Estimat Gabriel,

Als peus de l’església de Sitges hi un sot d’aigües bellugadisses que ahir ballaven entremaliades per rebre l’últim sospir de la meva millor amiga que amant de la mar tan nostra va demanar dormir per sempre dins el seu majestuós paratge. Revoltades i fredes estaven aquelles aigües però a la Mercè poc l’importà ja que ella era moltes vegades tan freda i revoltada com la mar que l’acollí amb l’etern somriure.