L’infant adormit que
Jugant amb estels
Va perdre la lluna distret
Per una cançó del vent.
Buscava entre somnis
Una paraula màgica i
La nit la dibuixava als vidres
Amb diamants de neu.
I així algun poeta
Mancat d’inspiració,
Trobaria la paraula:
‘Estima...,’
(en nom de l’amor).
Hèctor Vila 87
