Mirall Trencat de Julianen: d’octubre 2009

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Potser el darrer bany de mar del any

Estimat Gabriel,

Avui el sol estava mig desmaiat però a la platja deserta si estava bé una dolça escalforeta m’acaronava el cos, cansat de la classe de gimnàstica per cossos domesticats, cas que no es el meu per desgracia de les meves cames farcides d’agulletes a aquestes hores de la nit.

A unes dotzenes de metres he vist una dona voluminosa però bonica, com un Maillol ressuscitat del bronze a la carnosa matèria, que es ficava sense cap por al solitari mar, avui això sí, calmat i serè. Com agosarat lluitador contra els elements he pensat que un bany era el que el meu indolent cos allò demanava i tot seguit m’he despullat del banyador i he posat els peus a la vora de l’aigua per sentir la sensació de plaer o rebuig. Estava freda i així i tot m’he anat ficant lluitant contra la desagradable sensació d’un plaer no retrobat, el fredor d’aquest mar meu ja es un fet que no s’aturarà i quan portava no més de tres minuts la fredor al pit i panxa m’ha decidit sortir i de segur dir adéu a aquest bé d’aquesta terra, el mar mediterrani i acomiadar-me d’ell amb un petó fins el proper any si encara som aquí.

Per sufocar el cos tan fred no hi res millor que una llarga i calda dutxa i de cap que hi he anat amb la sorpresa molt infreqüent de que el xicot que tenia al cubicle dutxant-se en front del meu m’estava regalant una magnifica erecció. Com sempre li vull trobar sentit a les coses, he pensat, això t’està passant per haver fer el valent de banyar-te tot sol a les fredes aigües d’aquesta tardor barcelonina.